Ventura Pons tanca els Cinemes Las Vegas València per l'absència de públic

ValènciaDos anys. És el que ha durat l'intent del cineasta i empresari Ventura Pons per reviscolar la sala Albatros de València. No ha funcionat ni l'aposta per reproduir la fórmula dels cinemes Texas de Barcelona amb l'exhibició de pel·lícules de reestrena doblades o subtitulades al valencià ni la dels Cinemes Las Vegas de Figueres amb la programació de films comercials majoritàriament en castellà. Així ho han confirmat des de la mateixa empresa, que han atribuït el tancament a la crisi del model de negoci amb la competència de les grans plataformes com la HBO o Netflix. "La ciutadania no va al cine i el negoci no és rendible, així de senzill", han sentenciat.

L'adeu de la sala ha sigut tan lacònic i silenciós que ni tan sols s'havia anunciat públicament. Simplement van tancar el cinema el 15 de març amb motiu de la celebració de les Falles, i després no han tornat a obrir. De fet, a hores d'ara, la seva pàgina de Facebook no fa cap menció a la fi del projecte i la web no funciona.

El final del cinema Albatexas primer i el de Las Vegas València després semblava una mort anunciada, ja que després de gairebé dos anys apostant per l'oferta de films en llengua pròpia el públic no hi acudia. Una situació a la qual Pons al desembre va responsabilitzar "la dictadura lingüística imposada pel Partit Popular durant anys i la Batalla de València [conflicte polític i lingüístic viscut durant la Transició i la dècada dels 80 al País Valencià amb episodis violents protagonitzats per l'anticatalanisme]".

Tot i l'anàlisi de l'exhibidor, tampoc ha enganxat la ciutadania la programació comercial en castellà, tot i que des de l'empresa afirmen que ha funcionat millor que l'aposta per les pel·lícules de reestrena en valencià. En tot cas, no prou.

A més del canvi de model del negoci cinematogràfic i la força de plataformes com Netflix o la HBO, el que també podria haver sigut decisiu és la ubicació de la sala, situada en el límit nord de la ciutat i molt a prop d'un cinema com el Babel, molt més consolidat i amb una programació molt semblant. Una dificultat a la qual s'hauria afegit la falta de múscul financer de l'empresa per posar en marxa una gran campanya de publicitat. Inconvenients tots que no haurien aconseguit compensar el suport compromès per la Generalitat Valenciana i les universitat públiques, que, com el mateix Ventura Pons va admetre al desembre, sí que ha existit.