Oportunitat perduda per traçar el fosc mapa de l'abús i dels que l'encobreixen

Hi ha dues pel·lícules diferents a Verano en rojo, adaptació de la primera novel·la protagonitzada per la comissària de policia María Ruiz (Marta Nieto, tan efectiva com sempre) i escrita per la periodista Berna González Harbour. Una, la que privilegia la directora Belén Macías, és un thriller policial ambientat entre Madrid i Pamplona l'estiu del 2010 que investiga la mort de dues alumnes adolescents de diferents escoles d'una mateixa institució religiosa. L'altra, de la qual només s'entreveu el pàl·lid reflex del que hauria pogut ser, és un Spotlight a l'espanyola: un film d'investigació periodística en què un veterà reporter (un José Coronado de llarga cabellera platejada i d'actitud de tornada de tot més activada que mai) descobreix una xarxa de pederàstia al si de l'Església i el seu encobriment per part de les altes instàncies eclesiàstiques.

Cal aplaudir que Verano en rojo abordi un tema, el dels abusos infantils a col·legis religiosos, que ha tingut recorregut en documentals –Shootball– però que ha estat escassament tractat en la ficció espanyola. Això no vol dir, però, que el film ho tracti de la manera que deuria, no només per l'evident i frustrant desequilibri entre les dues línies narratives ni per la problemàtica descripció de l'assassí, que sembla estigmatitzar les víctimes, sinó també per la sensació d'oportunitat perduda a l'hora de traçar el fosc mapa de l'abús i dels que l'encobreixen, tema predilecte de la negríssima ficció criminal.