Els versos seran lluita al 24è Festival de Poesia de la Mediterrània

Palma'Poesia és lluita' és el lema que dona aixopluc als versos que ompliran la 24a edició del Festival de Poesia de la Mediterrània, que enguany reuneix a Mallorca nou poetes amb cinc llengües diferents (català, castellà, basc, àrab i francès). Per què es parla de "lluita"? "Perquè la poesia és política i el festival sempre ha estat dins el seu moment històric", apunta el director de la cita, Biel Mesquida. A més, "els poetes són dels individus més sensibles respecte de tots els esdeveniments i aborden temes humans, que, per tant, són polítics", afegeix.

Parir aquest festival —i mantenir-lo durant més de dues dècades— ja és una decisió política. Les bases en què es concep des del seu naixement defineixen una mirada al món: es parla dels llaços d'una regió (la Mediterrània), en què es difuminen les fronteres; es prioritzen les llengües minoritàries, s'inclouen autors refugiats i es denuncien injustícies que sacsegen la realitat. "Enguany parlam contra la guerra d'Ucraïna i les altres seixanta guerres al món de les quals ningú parla", apunta Mesquida. També es posa sobre la taula altres qüestions com els problemes que travessa la cultura, la poesia i llengua catalana.

Entre els poetes que hi participaran enguany hi ha la poeta Nisrín Khouri (Síria, 1982), que va donar a conèixer els seus primers poemes en diversos llocs web el 2010, fins que cinc anys després publica a Damasc el poemari En una gerra de guerra. Amb Pas en fals al marge de la història va obtenir, el 2021, el premi de poesia Roissy-enBrie 2021 per a escriptors refugiats d'Europa. En llengua francesa, hi participa Louise Dupré (Quebec, 1949), doctora en literatura per la Universitat de Mont-real i guanyadora del Prix Alfred-DesRochers per la col·lecció poètica La peau familière (1983).

Com cada any, el festival inclou llengües minoritàries, i en aquest cas Mari Luz Esteban (Burgos, 1959) recitarà en basc. És llicenciada en Medicina i doctora en Antropologia Social. El seu poemari Amaren heriotzak libreago egin ninduen s'ha traduït al català, La mort de la meva mare em va fer més lliure (Pol·len Edicions, 2016), i al castellà, La muerte de mi madre me hizo más libre (La oveja roja, 2017). En castellà, hi haurà l'assagista, poeta i estudiós de la música Ramón Andrés (Palmplona, 1995), Premio Nacional de Ensayo 2021 per Filosofía y consuelo de la música i Premio de la Crítica 2020 amb el poemari Los árboles que nos quedan (Hiperión).

D'altra banda, l'edició vint-i-quatre inclou el traductor Arnau Barios perquè "consideram que els traductors de poesia són poetes, perquè incorporen en una llengua diferent un poeta, creen un poema", detalla el director del festival. Barrios és llicenciat en Filologia Eslava i autor de la traducció en vers Eugeni Oneguin, de Puixkin (2019), per la qual va rebre el Premi Ciutat de Barcelona de Traducció en Llengua Catalana. Tanquen el cartell tres autors illencs: Clara Fiol (Palma, 1995), Miquel Àngel Aldrover (Campos, 1994) i Aina Riera (Palma, 1982). Una tria eclèctica, que mescla estils i generacions. En aquest sentit, Mesquida assegura que "no privilegiam cap mena de poesia, simplement tots els poetes que duim són bons; hi ha un registre de qualitat".

Una edició "més precària"

A diferència de les altres edicions, enguany el festival no ha rebut cap ajuda directa de cap institució: "Hem hagut de demanar subvencions i és molt difícil la política de subvencions, no saps mai quan te la donaran", apunta Mesquida. Remarca que la precarietat els ha afectat a l'hora de programar: normalment duien una quinzena de poetes i enguany , tres. A més, també en solien dur més d'internacionals i s'hi estaven cinc dies, mentre que en aquesta ocasió quedaran tres dies.

El director del festival reivindica la importància del suport a la poesia "perquè és una cosa minoritària però necessària". A més, té la particularitat que la veu dels autors és l'epicentre de la cita: "Reivindicam la paraula dita pel poeta, no per cap intèrpret". De fet, tots els poetes reciten en els seus idiomes, sense traducció ni escrita ni oral, "perquè s'ha d'escoltar la música de les paraules". Això sí, com cada any, es repartiran llibrets amb traduccions al català dels poemes.

La festa de la poesia al teatre Principal serà el 29 de novembre a partir de les 20 h i comptarà també amb la participació d'Antoni Cuenca al contrabaix, la dramatúrgia de Joan Fullana i Pedro Oliver i Magnètika estaran al càrrec de la part visual. A banda, hi haurà un recital al mercat de l'Olivar. També al Principal, a la sala Petita, està programat l'espectacle Animals de la carretera, una posada en escena dels poemes del llibre homònim de Francesc Company en col·laboració amb la banda de rock Orquídea. A la sala Hran, la coreògrafa i ballarina Sol Picó portarà Malditas plumas: un recorregut pels diferents episodis de la vida d'una vedet del Paral·lel de Barcelona.