La guerra que no oblidem

El 18 de juliol del 1936 va tenir lloc un cop d’estat militar contra la República que marcaria el destí de Catalunya i la resta de l’Estat durant els quaranta anys següents. Començaven tres anys de cruenta guerra civil que haurien de precedir un llarg hivern de postguerra i dictadura. Un període històric que va deixar marca en molts àmbits, també en l’emocional. A Catalunya, la Guerra Civil continua generant un gran interès ciutadà. El silenci de la llarga nit franquista i l'oblit sobre el qual es va fonamentar la Transició han portat finalment a la necessitat de recuperar un període històric que, tot i ser de dolorós record per a molts, ha contribuït, inevitablement, a formar la societat. 

L’ARA, en col·laboració amb l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural i el Memorial Democràtic, vol contribuir a difondre el fet històric més important i dramàtic de la nostra història col·lectiva contemporània amb una sèrie de reportatges que permetin recórrer indrets del país per fer memòria d’aquella guerra, perquè parlar-ne des de la proximitat és una necessitat i un deure cívic. Els reportatges es publicaran durant setze setmanes, divendres i dissabte, i es podran consultar en línia en un espai interactiu propi a la web de l’ARA.

Sònia Hernández, directora general del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, apunta per què és important fer difusió de tots els espais de memòria vinculats al període històric de la Guerra Civil: "És el patrimoni que recull l’expressió del nostre passat més recent i dels episodis que més han contribuït a conformar la Catalunya contemporània. El que som avui, ho som per allò que hem viscut com a persones i com a país". Per la seva banda, Jordi Font, director del Memorial Democràtic, assegura que conèixer "aquesta mena d’espais ens pot aportar coneixement del nostre passat recent i fer-nos veure que la consecució de les llibertats de les quals gaudim avui, amb totes les seves imperfeccions, és fruit de les lluites, les conviccions i els posicionaments ètics de les persones que ens han precedit. Es tracta de posar-ho en valor i de crear una consciència col·lectiva sobre la importància d’aquest fet".

Des del Memorial Democràtic fa anys que es treballa per fer visible tot aquest patrimoni, una línia d’acció que complementa la feina que fan en matèria de divulgació i educació. En aquest sentit, el 2007 es va crear la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya, que s’ha anat ordenant posteriorment. "En aquesta ordenació –explica el director del Memorial Democràtic– ens vàrem inspirar força en el model francès, on està molt desenvolupat el turisme de memòria que, més enllà de tenir un component lúdic, sobretot s’entén com un enriquiment cívic de la ciutadania. Ara mateix hi ha més de 150 llocs en aquesta xarxa i cada zona té una certa especialització".

Reptes de futur

Com explica Sònia Hernández, "parlem d’un patrimoni de memòria històrica que la Generalitat preserva i conserva a partir d’un instrument específic, el Memorial Democràtic". En aquestes gairebé dues últimes dècades s’ha fet una feina notable: "Des de la Xarxa d’Espais de Memòria intentem impulsar una visió harmonitzada i això ha de potenciar el coneixement i la difusió de tot aquest patrimoni", explica Jordi Font, que afegeix: "Trobem espais senyalitzats arreu del país i cada vegada aquesta senyalització és més completa, afegint-hi complements interessants com les informacions a través de codis QR o amb la promoció de visites guiades, que és la millor manera de descobrir aquest patrimoni. Treballem en aquestes línies, però és un camí llarg a recórrer". 

"Es tracta d’un patrimoni que ha estat amagat, desprotegit i menystingut durant dècades, per això ara requereix més esforços de conservació –reflexiona Hernández–. Des de la Direcció General de Patrimoni volem contribuir a preservar-lo sistematitzant-ne la protecció, i ho hem de fer, com no podria ser d’una altra manera, al costat del Memorial Democràtic. Cal inventariar aquest patrimoni per poder-lo conèixer millor i decidir què cal protegir i què no". En aquest procés pot ser fonamental l'aprovació recent de la memòria preliminar de l'avantprojecte de la nova llei del patrimoni cultural de Catalunya, que incorporarà nous elements de protecció, diversitat i territorialitat, a més de models innovadors de gestió que s’adeqüin a la realitat actual del país.

"Anant plegats amb el Memorial Democràtic podrem fer una feina no només de divulgació, recerca i coneixement, sinó també de patrimonialització, aprofitant els recursos que tenim a l’abast, com per exemple la declaració de béns d’interès nacional". Perquè, tal com reconeix Jordi Font, "pel que fa a la conservació d’aquests espais de memòria hem de tenir present que hi ha vestigis en molts indrets i que, objectivament, no es pot patrimonialitzar tot. Una de les tasques que tenim és decidir què cal patrimonialitzar i què no. Hem de trobar un equilibri temàtic". 

En aquest camí serà fonamental l'ús de les noves eines a l’abast. Com conclou la directora general de Patrimoni Cultural, en un moment de transformació digital les noves eines són essencials per elaborar nous relats i noves maneres d’acostar-se a aquest patrimoni. Posa com a exemple el projecte Els ulls de la història, que té per objectiu divulgar a través de continguts innovadors i posant una mirada especial en l’educació. "Pretén fer un gran salt en la difusió i interpretació del patrimoni utilitzant com a instrument principal les eines que les noves tecnologies posen al nostre abast. Són eines que ens permeten viatjar en el temps i fer recreacions d’espais que ens acosten a la història. I amb l’afegit que poden ser d’ús compartit, de manera que poden generar un treball en equip i diàlegs i debats molt necessaris".