Vetllada d’emocions i ovacions en l’homenatge a Jordi Roch a la Schubertíada

VilabertranHi ha homes que deixen empremta per la seva personalitat, energia i humilitat. I un d’ells és Jordi Roch, “l’ideador, fundador, impulsor i ànima de la Schubertíada”, com el va definir diumenge Víctor Medem, director del festival, en un emocionat discurs davant de públic, amics, músics i representants institucionals que omplien a vessar la Canònica de Santa Maria de Vilabertran amb motiu de l’homenatge que se li va retre per celebrar el 30è aniversari de la Schubertíada de Vilabertran. 

La d'aquest diumenge era una trobada amb un públic fidel que durant tres dècades ha anat engrandint la cita empordanesa. Hi destacaven músics de primer nivell internacional que van apostar per actuar en aquesta petita vila empordanesa, com la soprano Juliane Banse i el pianista Wolfram Rieger, que no han faltat a la cita en tot aquest temps; el baríton Matthias Goerne, que hi ha fet 37 recitals, i també joves astres de la música com els barítons Andrè Schuen, que va oferir un gran recital la nit anterior, i Johannes Martin Kränzle, que ho farà aquest dilluns. Músics que a més d’aportar l’excel·lència musical s’hi han implicat també fent cursos a l’acadèmia de lied del festival. 

Tampoc no hi van faltar la consellera de Cultura, Natàlia Garriga; el director general de l’Inaem, Joan Francesc Marco; el president de la Fundació Banc Sabadell, Miquel Molins –principal patrocinador privat de la Schubertíada–; Antonio Moral, director del Festival de Música de Granada; Joaquim Uriach, president de l’Orfeó Català, i Miquel Roca Junyent, a més de músics i compositors. 

La soprano Julie Fuchs va obrir la vetllada amb un recital intimista de cançó francesa de Fauré i Poulenc, amb Daniel Heide al piano, per acabar amb un simpàtic bis, Les filles de Cadix, prenent-li el vano a la consellera. L’homenatjat, que d’aquí quinze dies farà 91 anys, va recordar els inicis del festival i va agrair als presents el seu suport, que el van obsequiar amb una gran ovació a peu dret. Va seguir l’estrena mundial de Quartet tardoral, d’un pletòric Antoni Ros Marbà, amic incondicional de Roch, interpretat pel jove Quartet Atenea, una peça de tons foscos i energia desbordant.

En un ambient familiar, a la mitja part Matthias Goerne passejava entre el públic amb el seu fill de just un any, que rebia les moixaines de tothom. El plat fort de la nit va ser precisament l’esplèndida interpretació que Goerne va fer de Die schöne Müllerin (La bella molinera), tot i que va interrompre el concert per demanar que li deixessin de fer fotos. Refet i acompanyat pel pianista Alexander Schmalcz, Goerne es va transformar en l’enamorat abandonat que es fon amb la natura que descriuen els versos de Wilhelm Müller en una interpretació memorable, fent gala d’un domini tècnic brutal i d’una expressivitat que va fer caure més d’una llàgrima, inclosa la del seu pianista en la gran ovació final que van rebre del públic.

No només va ser una trobada d’amics que comparteixen l’afició per la música, va ser sobretot una vetllada plena d’emocions i ovacions.