La veu càlida de Carme Canela dona color al Claustre de Sant Bonaventura
La cantant catalana i Albert Sanz al piano encanten al públic llucmajorer
PalmaEl Claustre de Sant Bonaventura de Llucmajor lluïa generosament ple esperant l'entrada dels músics a l'escenari. Una de les grans veus del jazz català, Carme Canela, i Albert Sanz, al piano, han pujat al cadafal amb "ganes de passar una bona estona", segons ha dit Canela. I la seva actitud no ha pogut demostrar una altra cosa.
Ràpidament, els assistents han descobert com de molt gaudirien de la vetllada. Amb una delicadesa que es podia respirar, Albert Sanz ha tocat el piano gairebé acariciant-lo. De la mateixa manera, Carme Canela ha expandit la seva veu càlida, dolça i amb essència de vellut per tota la sala. I just després de la primera cançó, Canela s'ha adreçat al públic per agrair-li l'assistència i dient que estava molt contenta de tornar a l'illa.
El repertori ha estat variat: han començat amb molta cançó brasilera, una debilitat de la cantant, amb Jobim i el seu Medo de Amar; també amb Guinga i el tema Saci. És un tema especial per a la cantant catalana, ja que segons ha explicat aquest darrer autor és un dels seus referents. Però, a més, aquest estiu passat va complir el somni de tocar amb ell i li va ensenyar aquesta cançó, que avui Canela ha reproduït per primera vegada.
Portuguès, català, anglès i castellà. Amb totes aquestes llengües ha cantat la intèrpret catalana, fent jazz, bossa nova, balades i fins i tot cançons de bressol. La tendresa ha estat la sensació dominant durant un concert que ha perpetrat els cossos dels presents amb música delicada, però àmplia i joiosa.