Marina Garcés i Joaquín Valdivielso: “Es fa veure que la filosofia és una cosa d’homes grans i blancs”

PalmaParlen amb calma, mediten les respostes i paren atenció als matisos. Marina Garcés (Barcelona, 1973) i Joaquín Valdivielso (Bilbao, 1969) mostren que la filosofia és molt més que unes assignatures i que, encara que no ens n’adonam, sempre és present a les nostres vides.

Com vàreu saber que us volíeu dedicar a la filosofia?

— -M.G. Vaig descobrir per casualitat que em podia interessar estudiar Filosofia. M’anava a matricular a Periodisme, perquè tenia clar que les meves vocacions implicaven llegir i escriure d’una manera oberta al món. A l’últim moment vaig pensar que havia d’estudiar alguna cosa que em donés més fons. M’havia agradat la filosofia a COU i vaig provar sort.

— -J.V. La meva vocació primera era fer Belles Arts i la idea era anar a Bilbao. Vaig néixer allà i la meva família va emigrar a Palma quan jo era petit. Però aquella porta es va tancar i, quan estava relativament desorientat respecte què estudiar, vaig tenir un professor extraordinari a COU, Lluís Pujades. A més, el professor de Grec em va dir que havia de fer Filosofia, i així va ser.

La filosofia continua sent un àmbit predominantment masculí?

— -M.G. La filosofia continua sent molt masculina. S’ha fet una gran tasca de visibilitzar dones de la història i d’avui. Molt del pensament actual el fan dones. Tot i això, la tradició és encara molt masculina i patriarcal. Això no vol dir només que hi hagi homes, sinó que és un paradigma profund i per això costa més de canviar.

— -J.V. El problema comença a Secundària. Història de la Filosofia és una assignatura que fa por, a pesar que s’hi han fet canvis i s’hi han incorporat dones. Es transmet el missatge que la filosofia és una cosa d’homes de classe acomodada, blancs i grans. És una mena de gerontocràcia del saber. El missatge subliminar és brutal.

Quins són avui dia els desafiaments de la filosofia?

— -J.V. Hi ha una qüestió transversal: fins a quin punt el projecte de la Il·lustració té encara sentit i pot tenir una majoria que s’identifiqui amb el projecte d’una societat més racional i justa. Ara és el moment, després de les revolucions burgeses, quan el veig més qüestionat, no només en l’àmbit intel·lectual, sinó fins i tot quant al sentit comú, en no identificar-se clarament amb valors tan elementals com la llibertat o la igualtat.

— -M.G. Es veu una recerca d’una posició que confirmi un lloc al món. No sé si és la funció de la filosofia. Quan la mirada crítica es converteix en un desig de posició dogmàtica, hi ha un ús de la teoria que canvia de sentit. El pensament recent ha produït desplaçaments que interroguen profundament qui som com a humans i que tenen a veure amb les conseqüències de la fi de l’antropocentrisme des d’unes condicions noves. Es mouen els referents, les identitats i els contextos des dels quals ens havíem imaginat religiosament, culturalment, simbòlicament, socialment i políticament. Produeix desorientació, i d’aquí les necessitats de recalcar més que qüestionar la nostra posició al món.

Hi ha una resposta social contra la saturació turística. Per què creis que les protestes han esclatat ara massivament?

— -M.G. Hi ha tensió mediàtica perquè s’han reprès certes manifestacions. Potser no ho havíem vist perquè no ens ho ensenyaven. Els moviments pel territori i contra l’explotació de la indústria massiva del turisme són històrics i intergeneracionals.

— -J.V. Falta memòria històrica. Crítica de la turistificació, n’hi ha des dels anys 70 a les Balears. El que es fa ara ja es va fer fa set o vuit anys. Quins són els canvis? La pandèmia va crear una mena de pausa que va permetre veure fins a quin punt la nostra vida està capolada pel ritme de la turistificació. A més, hi ha una certa recomposició de les entitats de la societat civil. D’altra banda, les elits han adoptat les posicions que qualificaven de turismofòbiques fa anys, perquè els efectes negatius també els impacten. Elles arrosseguen el govern conservador a canviar el discurs, i això genera una situació d’esquizofrènia a les Balears. El Govern llança missatges que s’ha de fer una taula de sostenibilitat, però aplica mesures que van en la direcció contrària, perquè prioritza els drets de la propietat.

La societat necessita més filosofia?

— -M.G. Les societats necessiten sempre més filosofia, si entenem per filosofia precisament disposar de les eines i el coneixement suficient per adreçar els problemes del nostre temps de manera complexa, consistent, crítica i compartida.

— -J.V. Reivindicaria el deure que tenim de fer filosofia a l’educació de manera transversal a totes les disciplines, de llevar el monopoli als experts i de valorar també la filosofia popular o mundana.