Un viatge extraordinari i immersiu al centre de Jules Verne

BarcelonaDes de la Lluna amb un coet a l'ull de Méliès fins als dibuixos de La volta al món de Willy Fog, la cultura popular està plena de referències als Viatges extraordinaris de Jules Verne (1828-1905), que formen part ja de la memòria col·lectiva. L'escriptor francès no només ha acostat al llarg dels anys milions de joves als llibres, sinó que també ha inspirat centenars d'altres autors, directors de teatre, artistes i cineastes, des de Segundo de Chomón fins a Joan Fontcuberta. Però és que les seves famoses novel·les, unes històries de ciència-ficció plenes de viatges mai realitzats i d'invents tecnològics futuristes en aquella època, en realitat van ser visionàries i van instigar la recerca de grans científics i viatgers, des de Jacques Cousteau fins a Iuri Gagarin. Ara són els artistes digitals de l'IDEAL Barcelona els que s'han deixat fascinar per l'univers Verne i han plasmat el seu llegat literari en una nova exposició immersiva i de realitat virtual: Jules Verne 200 s'acaba d'estrenar a Barcelona i a partir del 2025 farà un recorregut mundial per acabar a París el 2028, amb motiu del bicentenari del naixement de l'escriptor.

El recorregut és una mena d'aventura extraordinària del segle XXI. És un viatge que ni tan sols Jules Verne i la seva imaginació desbordant podrien haver pensat a finals del segle XIX: el metavers. Per als amants de Verne, es tracta de la primera vegada que podran caminar al costat del submarí Nautilus o directament trepitjar la Lluna, com si el projectil Columbiad de la novel·la De la Terra a la Lluna (1865) hagués aconseguit arribar-hi cent anys abans del que ho va fer l'home. El viatge a l'IDEAL val entre 9,50 i 18,50 euros. Per als joves que no coneixen les seves històries, l'exposició és una porta d'entrada a la vida i obra de Verne, i també una invitació a llegir-lo, perquè repassa els seus títols principals: des de Cinc setmanes amb globus a L'illa misteriosa fins a Viatge al centre de la Terra passant per Vint mil llegües de viatge submarí.

Un apassionat de la ciència

Les primeres sales de la mostra expliquen quin mena d'home va ser Jules Verne. "Van dirigir la seva vida tres passions: la passió per la geografia, la passió pel progrés a través de la ciència i la tecnologia, i la passió per la literatura", explica Olga Jornet, professora de literatura i curadora de la mostra juntament amb el director de l'IDEAL, Jordi Sellas. Verne va néixer a Nantes, que a principis del segle XIX era un port important de França en plena revolució industrial. La mostra l'imagina observant els vaixells de càrrega del Loira i les màquines de les fàbriques, així com escrivint els seus primers versos. "Tenia una gran voluntat d'estil des de ben petit", certifica Jornet.

Verne va marxar a estudiar dret a París, per voluntat del pare, un advocat burgès. Allà es fascina pel teatre i comença a escriure'n. Els Dumas l'introdueixen en els ambients literaris i li obren la porta a poder estrenar un parell d'obres. El seu altre gran amic de l'època va ser Gaspard-Félix Tournachon, conegut com a Nadar, un altre artista fascinat per la tecnologia amb qui tenia els grans debats científics de l'època, per exemple, sobre quins aparells conqueririen el cel, si els que pesen menys que l'aire, com els globus, o els que pesen més, com els avions (ells opinaven que els avions, esclar, tot i que el primer prototip d'aeroplà va enlairar-se el 1906, un any després de la seva mort).

A París també va conèixer l'editor Hetzel, amb qui acabaria publicant per entregues la col·lecció Viatges extraordinaris. "Creen la novel·la de ciència, que volia divulgar la ciència i la tècnica a través de la novel·la", diu Jornet. Les seves obres mostren mons inexplorats, però als quals li semblava que no seria impossible arribar: de la Lluna al Pol Nord, on va situar Les aventures del capità Hatteras (1864) quaranta anys abans que hi arribés cap expedició. Verne sempre va basar les seves novel·les en investigacions científiques i prototips de l'època. Llegia tota la recerca científica a la qual tenia accés a través de revistes, que li arribaven a la torre d'Amiens on va viure la segona meitat de la seva vida.

Exotisme i imaginació

Si fins ara l'IDEAL havia explorat sobretot artistes plàstics de gran popularitat, des de Dalí fins a Frida Kahlo, per primera vegada creen un relat que surt a la literatura. A la sala immersiva proposen un viatge als paratges exòtics de les principals novel·les de Verne, des del Moscou de Michel Strogoff a la Calcuta de La casa de vapor, amb un elefant daurat que fa de cavall de càrrega. Les imatges mesclen els gravats del segle XIX amb impressionants paisatges 3D en moviment, i també hi apareixen algunes de les referències que ha donat a la cultura pop, sobretot al cinema. Entre les peces mai vistes hi ha una imatge de l'storyboard original de Méliès de Viatge a la Lluna (1902), que és propietat d'un col·leccionista privat, i també han recuperat uns fotogrames perduts d'Excursió a la Lluna, de Segundo de Chomón (1908), dos curts inspirats en De la Terra a la Lluna de Verne. La banda sonora original, amb orquestra simfònica, és de Rafel Plana.

L'última sala permet a l'espectador convertir-se en protagonista de les aventures de Verne i solcar el mar i el cel, caminant i interactuant amb alguns elements, com ja passava en l'última creació de l'equip de l'IDEAL, Tomorrowland. La màgia dels llibres de Verne ha entusiasmat sobretot els enginyers, els geòlegs i els astronautes. Els seus llibres han donat nom al submarí nuclear Nautilus i també als vaixells transparents de les illes Medes, però és que Verne ha donat nom a un asteroide i a un cràter lunar. Dos-cents anys després, la seva obra continua inspirant.