Un viatge imperdible de la mà de Clara Sanchis a La Gleva
'Miércoles que parecen jueves' reivindica el poder de la paraula i ens fa riure
Miércoles que parecen jueves Teatre La Gleva
- Fins a l'1 d'octubre
I si la realitat fos un deliri consensuat? I si la identitat és una aplicació que ens posen quan naixem i que s’actualitza dia a dia, mes a mes, any en any, tan fràgil com per desaparèixer amb una malaltia com l’Alzheimer? Realitat i ficció és el títol de la conferència que l’escriptor i periodista Juan José Millás ha d’impartir a una AMPA d’un institut de la ciutat. Però en lloc del Millás de cabells blancs i ulleres, qui entra a l’aula amb una pistola a la mà és una tal Asunción Ortega, o algú que assegura que és Millás encara que a aquest no li agradi. Li ha tocat, diu, ser Millás. Hauria preferit ser una altra persona. Però li ha tocat. I està disposada a fer la conferència mantenint tothom a ratlla, tot disparant a la policia que la persegueix. I caram si ho farà.
El text, escrit especialment per a Clara Sanchis, recull algunes de les obsessions de l’escriptor acostumat a mirar pel forat d’una agulla, pel fil de llum d’una porta tancada des del dubte permanent, des de l’estranyesa. Miércoles que parecen jueves és una lloança a la imaginació, una reivindicació de la capacitat individual de subvertir el que se suposa real i d'accedir a altres mons escapats de les normes. És també, lògicament i coneixent l’autor, una reivindicació del poder de la paraula, de la importància del llenguatge per accedir al saber. I teatralment és un fastuós viatge per un cervell desbocat que qüestiona, reflexiona, explica anticontes (un gènere inventat per Millás) i ens fa riure.
Certament, tenir com a conductora d’aquest viatge mental Clara Sanchis és un luxe. El luxe d’una dicció naturalment perfecta, l’excel·lència del matís, l’exuberància de la vitalitat. I això amb la mestria de la direcció de Mario Gas. Amb Sanchis es fa real la irrealitat del teatre. Imperdible.