“Els viatgers d’ara retraten, ho pengen a Instagram i llavors diuen ‘next’”

PalmaEn el món futurista de Llorenç Villalonga a la novel·la Andrea Víctrix, Mallorca ja no és Mallorca. Li han baratat el nom pel de Turclub, i l’única funció dels habitants autòctons és fer passar gust als visitants que arriben de fora. Aquesta referència serveix a Antoni Janer Torrens (sa Pobla, 1978) per fer una reflexió: “La nostra funció [la dels ciutadans de les Balears] en l’actual globalització econòmica és complaure els turistes”. Aquest és el punt de partida de La desfeta del paradís. Crònica sociològica del boom turístic a les Balears (Nova Editorial Moll, 2022), en què s’apleguen 85 dels més de 200 reportatges que en els darrers quatre anys ha publicat a l’ARA Balears sota el nom de ‘Turista de coa d’ull’.

Durant més de 500 pàgines, el periodista s’acosta al fenomen turístic i el seu impacte en la societat de les Illes Balears, a través d’anècdotes i experiències personals i col·lectives . “He volgut documentar els canvis que ha comportat el turisme. Per això he conversat amb antics treballadors d’hotels de l’època, com Formentor i Son Vida; amb les primeres cambreres de pisos, d’aquí i vingudes de fora; amb els picadors i grups musicals, com Los 5 del Este, que actuaven en hotels i sales de festa del Llevant mallorquí; amb agrupacions folklòriques, com Aires de Muntanya de Selva, al servei del turisme i no del poble...”, explica Janer, que també és filòleg clàssic i professor de llatí i grec a Secundària.

La desfeta del paradís combina reportatges de tipus antropològic o històric amb altres de contingut més social. “Les Balears han experimentat un autèntic tsunami demogràfic d’ençà de la dècada dels seixanta. La població s’ha triplicat en conjunt i, en el cas d’Eivissa, s’ha multiplicat per cinc. He volgut recollir el testimoni dels fills de la primera onada de migrants peninsulars. Són les persones que varen néixer a mitjan segle XX, quan la designació de foraster encara estava molt connotada”, comenta Janer, que ha fet de la qüestió identitària un dels temes principals dels seus textos.

“Tourists, go home!”

Les pintades de “Tourists, go home”, que aparegueren en parets del centre històric de Palma l’estiu del 2018, varen ser un punt d’inflexió, segons Janer. “Aquelles paraules escrites en anglès i demanant als visitants estrangers que se’n tornassin a ca seva suposaren que per primera vegada es qüestionàs el relat oficial.

“La meva proposta a la direcció de l’ARA Balears va ser d’una sèrie de reportatges que reflexionassin sobre l’estat de la qüestió. Allò va coincidir amb l’estrena del documental Tot inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes, de Pedro de Echave, que va tenir una gran repercussió. Aquell mateix estiu també es feren molt populars les imatges de turistes fent coa per fer un capfico al caló del Moro. A mi em recordaren la fila dels visitants de Port Aventura per colcar en una atracció”, rememora l’autor de La desfeta del paradís, en relació amb les seves intencions inicials, que s’allargaren en el temps i ja sumen quatre anys.

“Vaig voler fer un enfocament periodístic dels sotracs més importants que es relacionen amb el turisme. De tot d’una en vaig parlar amb investigadors, com el geògraf de la UIB Ivan Murray, que ha estudiat a fons les relacions entre el poder, el sistema socioeconòmic de les Illes i la petjada ecològica. Arran d’aquelles converses, em vaig formar una seqüència cronològica de com el turisme ha deixat de ser la gallina dels ous d’or”, comenta el filòleg.

Mentre seu al tasser del mític quiosc Alaska de Palma, antic reclam dels marines dels EUA, de quan els vaixells portaavions feien parada a la badia, Janer desgrana una cronologia de la massificació: “A mitjan anys noranta és quan comença la venda de cases i finques a estrangers, majoritàriament europeus. A això s’hi refereix de manera ben contundent Gabriel Cañellas el 1991, durant la sessió d’investidura de la tercera legislatura, quan diu ‘Volem convertir les Balears en la segona residència d’Europa’. Continuam amb l’estrena de Lucía y el sexo l’any 2001, que fa de Formentera un reclam per als visitants espanyols, però sobretot la pel·lícula té gran impacte quan s’estrena a Itàlia. De llavors ençà, els italians hi són majoritaris. També en l’àmbit audiovisual, l’anunci d’Estrella Damm del 2009 fa dinamitar el paradís”, diu.

“L’any 2012 és l’eclosió dels smartphones. Tots en duim un a la butxaca. A partir de llavors comença un fenomen que encara no s’ha aturat: un turista arriba a Son Sant Joan, puja a un taxi, mostra una foto del Trenc al taxista i li diu: ‘Que m’hi podeu dur?’. Davant tot això, jo em deman ‘Què representa viatjar al segle XXI? Els viatgers d’ara, a diferència dels primers turistes, per qui viatjar era una experiència gairebé religiosa, es dediquen a consumir destinacions de manera compulsiva. Les retraten, les pengen a Instagram i, llavors, diuen next!”, conclou.