Els viatges de Plató

PalmaPoc després de la mort de Sòcrates, Plató abandona l’Atenes democràtica i es refugia a Mègara amb Euclides i altres socràtics i escriu els primers diàlegs de joventut, segons conta Hemodor. I comença un llarg viatge iniciàtic de formació de deu anys que el du fins a la Magna Grècia. Fa una estada a Cirene, a casa de Teodor, el matemàtic. Des d’allà es dirigeix a Itàlia, a casa dels filòsofs pitagòrics Filolau i Èurit. Posteriorment, viatja a Egipte en companyia d’Eurípides, un dels grans poetes tràgics grecs, i entra en contacte amb sacerdots i mags i adquireix coneixements sobre matemàtica i astronomia, tot just abans de retornar a Atenes i fundar l’Acadèmia, segons conta Laerci a Vides i doctrines dels filòsofs més il·lustres.

Plató dona a entendre que coneix en primera persona Egipte a Les Lleis, a través de les al·lusions indirectes a les piràmides i als mètodes educatius egipcis relacionats amb la dansa i la música. En el llibre XII, Plató recomana seguir el costum egipci de no fer servir terres fèrtils com a cementiris, però els seus apunts sobre Egipte no són sempre complaents, ja que en el llibre V es mostra molt crític amb l’aplicació tramposa, mesquina i cobdiciosa que fan els egipcis dels coneixements matemàtics, a causa dels mals hàbits, una legislació corrupta, circumstàncies adverses o la mateixa naturalesa d’aquest poble. Al ‘Fedó’ fa referència a la momificació com a tècnica egípcia de conservació dels cadàvers molt eficaç.

Des del punt de vista polític, els tres viatges més importants són els que fa a la ciutat de Siracusa, a l’illa de Sicília. El 388/387 aC, gairebé als quaranta anys, hi viatja per primera vegada. Laerci conta que coneix l’illa i els seus volcans i diu que Plató en fa esment en el Fedó. Teopomp, un poeta còmic, té l’ocurrència de dir que un dels motius pels quals Plató viatja a Sicília és per la seva golafreria i interès a provar la gastronomia de l’illa. El mateix Plató descriu el seu viatge a la Carta VII, i fa referència a l’amistat que sorgeix amb Dió, cunyat del tirà Dionisi el Vell, però sense mencionar per res la relació conflictiva amb Dionisi que Laerci explica amb detall i que atribueix a les crítiques de Plató cap a la seva vida luxosa i la insistència perquè apliqui el programa polític i filosòfic desenvolupat a La República. Laerci destaca que el disgust de Dionisi amb Plató provoca que sigui lliurat a l’ambaixador espartà Pol·lis per ser venut com a esclau. Sortosament, Plató és rescatat per Anníceris de Cirene i retorna a Atenes com a ciutadà lliure.

Educar Dionisi

Dió vol confiar l’educació de Dionisi el Jove, fill i successor de Dionisi, a Plató, però com que considera que ja és massa tard per enviar-lo a estudiar a l’Acadèmia d’Atenes, reclama la presència de Plató a l’illa. D’entrada, Plató es resisteix a acceptar la invitació, sobretot perquè té molt present el perill que va córrer en el primer viatge; però és convençut per Dió de l’oportunitat d’educar Dionisi en els seus principis polítics. Així, el 366/365 aC arriba a Siracusa amb la intenció de convèncer Dionisi perquè abandoni la tirania i accepti un govern constitucional. Aquest repte el du a començar la redacció d’un preàmbul i unes bases filosòfiques i racionals per a una constitució que es corresponen amb els primers llibres de Les Lleis. En resum, la proposta legislativa de Plató consisteix a donar prioritat a la redacció de les lleis que garanteixen la pau, l’ordre intern, l’amistat i la felicitat dels habitants, i el foment de les virtuts de la prudència, la saviesa, el coratge i la justícia, en comptes de començar legislant sobre la seguretat i la guerra contra un altre estat. Segons aquest pla, les lleis de l’ordre polític s’han d’ocupar dels matrimonis i l’educació dels fills; han de regular la caça, l’economia, el comerç i les propietats; establir premis i càstigs; ordenar les magistratures, i establir els honors que han de rebre els difunts, entre altres qüestions.

Només quatre mesos després de l’arribada de Plató, Dionisi desterra Dió per malfiança sobre la seva lleialtat, a la vegada que no es mostra gaire disposat a seguir els consells de Plató per ser un bon governant consistents a dur una vida de moderació, senzilla i espartana, respectuosa amb la llei i allunyada de les riqueses i l’afany de lucre. A la Carta III, Plató escriu que l’intent de guiar el monarca per la senda dels principis filosòfics de l’Acadèmia es topa amb obstacles importants, com la inexperiència del tirà i la influència dels mals consellers. A més, la formació de Dionisi s’hagué d’interrompre a causa dels preparatius de guerra amb els locrensis. Aquest fet permet a Plató que un any després de la seva arribada quedi alliberat de les seves obligacions i en disposició de tornar a Atenes. Abans, sembla que acorda amb el tirà completar la formació, quan acabi la guerra, amb la condició que es reconciliï amb Dió. D’aquesta manera, Plató renuncia temporalment al somni de convertir el monarca en filòsof-rei, i abandona de nou Sicília, convençut que sense la presència de Dió, el seu principal suport i aliat a la Cort, els seus esforços per redreçar la política de Dionisi són inútils.

Enfrontament entre Dió i Dionisi

El tercer viatge a Siracusa té la finalitat política d’apaivagar l’enfrontament entre Dió i Dionisi. Inicialment, Plató no vol fer aquest viatge si el tirà no restitueix Dió, però el mateix Dió, amb l’ajuda del pitagòric Arquites de Tàrent, el convenç de la bona disposició de Dionisi a aplicar les seves ensenyances en matèria política. El 361 aC es desplaça fins a Siracusa, però ben aviat constata que les impressions no es corresponen amb la realitat perquè Dionisi es nega a implantar un nou règim per temor que el seu poble es rebel·li, ja que està massa acostumat a la tirania. Així, malgrat els esforços, Plató no pot aconseguir que Dionisi introdueixi reformes polítiques i governi d’acord amb la filosofia ni tampoc que permeti el retorn de Dió. Ben al contrari, Dionisi, molt gelós de l’amistat de Plató amb Dió, pren mesures contra ells: aparta Plató de la Cort i el confina com si fos un presoner i, a més, l’humilia amb faltes de respecte, a la vegada que confisca les propietats de Dió, i obliga la seva dona a casar-se amb un altre home. Finalment, Plató aconsegueix ser alliberat per la intercessió d’Arquites i abandona definitivament Sicília, en direcció al Peloponès, fa una aturada a Olímpia on es reuneix amb Dió i parlen dels assumptes siracusans. Durant la conversa, Dió li fa saber que s’alçarà contra el tirà, Plató no li dona suport i intenta dissuadir-lo. Dió no li fa cas, reuneix un exèrcit i s’apodera de Siracusa, però no aconsegueix el favor popular i mor assassinat a mans del traïdor Càl·lip, un atenès membre de l’Acadèmia que havia arribat a ser el seu principal home de confiança. Un any després, els partidaris de Dió derroquen Càl·lip i s’adrecen a Plató per demanar-li consell per elaborar una nova constitució. En resposta, Plató els escriu dues cartes: la Carta VII i la Carta VIII. A la Carta VIII proposa la conciliació de les dues faccions a través d’un govern compartit entre els partidaris de Dió i els de Dionisi. El pla de Plató no és acceptat pels bàndols enfrontats, i l’imperi siracusà entra en una espiral de violència i guerra civil que acaba enfonsant tot Sicília en el desordre i la desgràcia.