400 anys de Vicenç Mut, el mallorquí que té un cràter a la Lluna

PalmaPer a molts de mallorquins, la figura de Vicenç Mut Armengol és del tot desconeguda. I això que deu ser l’única persona nascuda en aquesta illa que té un cràter a la Lluna que du el seu nom. Els cràters, des de la mateixa invenció del telescopi, ja es batejaven segons uns criteris determinats. Va ser l’astrònom i físic Giovanni Battista Riccioli qui, el 1651, donà el nom als cràters que visualitzà des del seu observatori de Bolonya, i els donà als filòsofs i astrònoms més il·lustres del passat i també coetanis seus. En batejà, entre molts altres, amb els noms de Plató, Aristòtil, Copèrnic i Galileu. I també n’anomenà un com a Mutus, que encara ara conserva el nom, tot i que molts d’altres han estat rebatejats posteriorment. Mutus, cràter situat prop del pol sud de la Lluna, va ser batejat en reconeixement de l’astrònom, historiador i enginyer militar Vicenç Mut.

De Mallorca al món

Vicenç Mut Armengol va néixer el 25 d’octubre de 1614 a la ciutat de Mallorca. Avui fa 400 anys. Fill d’un oficial de llancers del cos de cavalleria, ingressà a la Companyia de Jesús quan només tenia 15 anys, però abandonà aviat aquest orde. Es formà en matemàtiques i lleis, i es va doctorar en Dret a l’Estudi General de Mallorca. Va ingressar a la milícia, va ser comptador i enginyer militar del regne de Mallorca i obtingué la graduació de sergent major. Entre 1641 i 1687 va ser el cronista general del regne de Mallorca, arran del qual va escriure la segona part de La Historia General del Reyno de Mallorca.

A Menorca, el 1642 realitzà la traça del castell de Sant Felip i la de Sant Antoni de Fornells, i vint anys més tard, va projectar l’ampliació del castell de Sant Carles a Mallorca, ja que, segons la seva opinió, el que s’havia fet allà entre els anys 1610 i 1612 era “obra defectuosa”. En aquest àmbit, també va impulsar les obres que s’estaven realitzant a la murada i va fer construir la tenalla, una obra exterior que reforçava l’entrada al fossar del torrent de la Riera, entre els bastions del Sitjar i de les Parellades.

Així i tot, per cap d’aquestes obres d’enginyeria, Vicenç Mut no hauria passat a la història universal. Foren les seves observacions astronòmiques les que varen fer que, des de Mallorca, se’l consideràs com un dels científics més importants de l’època. I és que Vicenç Mut sempre treballà des de criteris científics, desmantellant la creença popular que considerava els estels com els causants dels terratrèmols, de la fam, de les guerres o de la mort. Per explicar com a fenomen natural la trajectòria que seguien els estels, aquest enginyer militar va fer servir la trajectòria parabòlica d’un projectil d’artilleria. Va ser el primer científic espanyol que cità l’obra de Galileu i mantingué correspondència amb els grans astrònoms europeus de l’època.

Vicenç Mut, qui va viure fins al 27 d’abril de 1687, pels seus coneixements sobre art, arquitectura militar, dret, astronomia, matemàtiques, física, literatura, història i cartografia destaca com un dels mallorquins més il·lustres del segle XVII.