Les víctimes del franquisme reben reconeixement en un acte sense precedents

Un total de 124 familiars de víctimes de la repressió a les Illes Balears han rebut el certificat oficial que avala oficialment els represaliats com a víctimes del franquisme: "Volem dir les coses pel seu nom", ha proclamat la presidenta del Govern, Francina Armengol, que ha encapçalat un acte celebrat aquest divendres al Palau de Congressos de Palma i que ha reunit més de 600 persones, entre familiars, autoritats i personalitats de la comunitat.

Aquest ha estat el primer acte d'homenatge i reconeixement institucional a les víctimes del franquisme assassinades a les Illes Balears i dels primers que es fan a tot l'Estat. Tot i això, el vicepresident del Govern i Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha inaugurat l'acte demanant perdó: "Sabem que aquest reconeixement arriba tard i vull demanar disculpes en nom del Govern". Això sí, Yllanes ha destacat que les Illes Balears es troben al capdavnt de l'Estat en Memòria Democràtica. D'aquesta manera, el vicepresident també ha recordat que el que s'ha entregat no és "un document qualsevol", sinó que avala els assassinats com a víctimes de violació de drets humans.

El moment més emotiu de l'acte l'ha protagonitzat la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, que des de la condició de neta d'una víctima del franquisme ha agraït a la resta de familiars la seva presència: "Gràcies per mantenir viva la lluita. Sou la veu dels nostres desapareguts i també dels nostres pares i mares que han partit sense els seus". Així mateix, Oliver ha aprofitat l'ocasió per convidar tothom a visitar el Mur de la Memòria durant la pròxima festivitat de Tots Sants. Des de l'associació també han recordat que queda molta feina per fer, com per exemple aconseguir la integració de la memòria democràtica a les escoles.

L'esdeveniment, que s'ha celebrat el 29 d'octubre, declarat Dia del record el 2018, ha reunit per primera vegada el màxim nombre de familiars de víctimes del franquisme de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i també de Catalunya, el País Valencià, Andalusia i Castella-la Manxa, que varen morir assassinades a les Illes Balears. Durant una hora i mitja se'ls ha retut homenatge a l'auditori del Palau de Congressos, on també han assistit autoritats i personalitats municipals, autonòmiques i estatals, amb la intervenció del grup de música Vers endins, que ha interpretat la simbòlica cançó Obrirem per tancar.

Prèviament, els assistents han visitat tres exposicions ubicades a l’entrada del recinte. Una d’aquestes exposicions, Sense oblit, s’ha creat arran de les fotografies cedides pels familiars per a aquest acte. També s’ha pogut visitar Memòries, de l’autora Marina Cànoves, i Les petites coses, de l’Institut d’Antropologia de les Illes Balears (IAI), Mapas de Memoria (CEIMEDH-UNED) i l’Associació de Memòria de Mallorca i la UIB.