Emocionant i extraordinari homenatge a Víctor Jara a la Mercè 2023

BarcelonaA vegades els homenatges musicals els carrega el diable. Amb la bona intenció no n'hi ha prou, i encara menys quan la proposta artística no connecta amb el públic. Però també hi ha vegades que la bona intenció conflueix amb una feina musical dedicada i respectuosa amb la memòria de l'homenatjat que impacta intensament en el públic. És aleshores quan tot plegat entra en la categoria de les coses extraordinàries, per l'emoció que remou i pel talent artístic implicat. És el que ha passat aquest diumenge en l'homenatge a Víctor Jara programat dins les Festes de la Mercè en una avinguda de la Catedral desbordada per un públic, molt del qual xilè, que ha cantat, o potser seria millor dir que ha viscut, una dotzena de cançons del cantautor xilè assassinat fa 50 anys per militars a les ordres del dictador Augusto Pinochet. Entre els espectadors, persones que van haver d'exiliar-se als anys 70 cantant al costat de generacions molt joves. "Aquesta me la cantava la mama quan era petita", explicava una noia a dues amigues quan sonava Duerme, negrito. "Quina emoció tan forta", deia una dona gran abraçada a una altra dona gran. I quin esclat de dignitat, a dalt i a baix de l'escenari, quan cap final del concert ha arribat la tornada d'El pueblo unido jamás serà vencido, i quan la cantant Rusó Sala ha cridat "Visca Víctor Jara, visca la unitat popular i visca Salvador Allende".

1.000 veus per a Víctor Jara, que així es titulava l'espectacle, ha aplegat les cantants xilenes Ana Tijoux, Javiera Mena i MC Millaray i les catalanes Sílvia Tomàs i Rusó Sala. Totes cinc acompanyades per una banda muntada per Borja Penalba i Marina Alcantud amb músics de confiança. I al final s'hi ha afegit el grup xilè Inti-Illimani Histórico, amb Horacio Salinas al capdavant. Abans de cada cançó s'ha recordat diverses dones desaparegudes durant la dictadura després de ser torturades al centre de detenció de la infame policia secreta pinochetista, Villa Grimaldi, el nom de la qual ha sigut contestat amb xiulets des de l'avinguda. Efectivament, cada intervenció ha tingut una forta càrrega política, com no podia ser d'una altra manera, però no només com a acte de memòria històrica, sinó també per recordar les injustícies del present, com quan Ana Tijoux ha reivindicat els presos polítics del poble maputxe, "les conviccions" del qual són "més altes que les muntanyes i els poders". A més, la rapera MC Millaray, que ha interpretat La partida amb una convicció impactant, ha acabat el concert mostrant una bandera maputxe.

Tijoux, a duo amb Millaray, ja havia inflamat la nit ben aviat amb El aparecido, sobretot amb els versos "Correlé, correlé, correlá / Correlé que te van a matar", que va culminar amb el crit "ni perdó ni oblit". Poques vegades lliga tant el que diu la cançó i el comentari de l'artista. Com ha dit Tijoux, recuperar les cançons de Víctor Jara implica "fer-se càrrec històricament de moltes coses" i preguntar-se què diria ell avui dia.

Javiera Mena, Rusó Sala i Sílvia Tomàs

Menys arrauxada, Javiera Mena ha fet honors a Luchín, "una de les cançons més boniques que existeixen", i una Deja la vida volar que ha compartit amb Sílvia Tomàs, la sorpresa del concert per la potència amb què ha cantat després A desalambrar, ben acompanyada per la guitarra elèctrica de Lucía Zambudio. Potser la millor prova del talent i la cura amb què s'ha fet el concert ha arribat amb El arado: Rusó Sala l'ha cantat tocant també la guitarra acústica, amb la banda deixant-li tot l'espai fins a la segona part, quan els músics han entrat per acabar d'enlairar una cançó que el públic ja estava enfilant ben amunt, lliurat no només a la poesia política sinó també al talent de Jara per a les melodies. Sala i Tomàs també han cantat la versió en català de Manifiesto, i algunes estrofes de Te recuerdo, Amanda d'acord amb l'adaptació que en va fer Raimon. Aquesta cançó, interpretada per les cinc cantants i Inti Illimani Histórico en català i castellà, ha sigut un dels moments més emocionants d'un concert d'una hora i quart que ha acabat com ha començat, amb El derecho de vivir en paz, la cançó que Víctor Jara va escriure contra la intervenció dels Estats Units al Vietnam.