Victoria de los Ángeles torna al Liceu
Cantants d'arreu del món recorden la soprano barcelonina al teatre de la Rambla
- Gran Teatre del Liceu. 7 de novembre del 2023
Victoria de los Ángeles va definir la seva relació amb el Liceu com un amor impossible. Potser exagerava, perquè d’ençà del seu debut el 1945 fins al 1967, la soprano barcelonina va actuar-hi repetidament, si bé és cert que la mala entesa entre l’empresari Pamias i el marit de la cantant va propiciar no poques desavinences i malentesos. El que sí que cal desmentir de totes totes és que no hi va haver ni conxorxes ni complots de sopranos nostrades, digui el que digui el groguisme mediàtic, interessat a desenterrar vells fantasmes per explicar l’absència al Liceu de la soprano entre 1967 i 1992. L’arxiu personal de l’artista així ho permet ratificar.
Victoria de los Ángeles va cantar al teatre de la Rambla Le nozze di Figaro (dues temporades), Manon (quatre temporades), La bohème (tres temporades), Tannhäuser (dues temporades), Lohengrin (dues temporades), Die Meistersinger von Nürnberg (una temporada), Madama Butterfly (una temporada), Il segreto di Susanna (una temporada), Der Freischütz (una temporada) i Il barbiere di Siviglia (una temporada), a més d’espectacles com Il combattimento di Tancredi e Clorinda i l’oratori L’Atlàntida (a l’estrena i després el 1992). A tot això cal afegir el memorable recital del 24 de juliol del 1992, veritable plebiscit que refermava el reconeixement del públic davant una de les seves artistes més estimades i amb més reconeixement internacional.
Divuit anys després de la seva mort, el llegat de la soprano està assegurat gràcies a la fundació que du el seu nom i que, entre altres coses, organitza el cicle liederístic Life Victoria. I ara, en ocasió del centenari del naixement de Victoria de los Ángeles i després de l’acte solemne al paranimf de la Universitat de Barcelona, el Liceu li ha tornat a retre un homenatge, com ja va fer el 2005, mesos després del decés.
La gala al Liceu, ideada per Marc Busquets –comissari dels actes del centenari– i dirigida escènicament per Vincent Huguet, ha volgut ser (i ha estat) un repàs a la biografia artística de Victoria de los Ángeles: el programa es vertebrava a partir del repertori de la cantant, incloent-hi peces com ara Damunt de tu només les flors, a més d’àries d’òpera i lieder (s’hi van trobar a faltar cançons tradicionals catalanes harmonitzades per Manuel García Morante, que la soprano sempre va interpretar en els seus recitals).
La proposta va incloure noms de la lírica que són avui fermalls d’or a escala internacional: Iréne Theorin, Joyce DiDonato, Maria Agresta, Marina Viotti, Juliana Grigoryan, Fatma Said, Sarah Connolly i Louise Alder. Tan sols una cantant espanyola (Sabina Puértolas) i una de portuguesa establerta fa anys a Barcelona (Helena Ressurreição). Més enllà de la qualitat artística global (que va ser mitjana), de l’encertada tria del repertori o del disseny de l’acte en conjunt, la gala hauria hagut d’incloure més intèrprets de casa. Precisament, Victoria de los Ángeles va ajudar i ensenyar a joves cantants catalans i espanyols que sempre li han agraït el mestratge. La seva presència, o una representació del gran talent local, es va trobar a faltar en una gala que va ser massa glamurosa i poc càlida en relació amb l’esperit de l’homenatjada.