La victòria d’un símbol contra la brutalitat dels feixistes

PalmaAurora Picornell mai no havia deixat de ser present en l’imaginari polític dels mallorquins, però la seva identificació –el Govern va anunciar la notícia el 20 d’octubre­– marca amb força un nou capítol en la lluita per la recuperació de la memòria democràtica a les Balears. “La repercussió social és importantíssima. La notícia de la seva aparició a Son Coletes ha fet que molta gent es demani per ella i que la joventut la pugui acollir com a referent”, diu la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver.

“Ella era molt més que una militant comunista i l’admiraven persones d’un espectre polític ampli”, explica l’historiador David Ginard, autor de la biografia Aurora Picornell. De la història al símbol (Documenta Balear), que posa com a exemple les seves “magnífiques relacions” amb Alexandre Jaume, que era “un socialista moderat”. I, malgrat que “cada troballa és importantíssima”, Ginard també remarca que Picornell va ser “la víctima més coneguda de la repressió extrajudicial” durant els mesos posteriors al cop d’estat.

En aquesta línia, l’historiador porrerenc Bartomeu Garí considera que “la seva tràgica mort, amb quatre dones més, la va transformar en un mite de la lluita antifeixista”. Garí recorda que el primer acte en honor de Picornell que es va fer després de la dictadura va ser precisament a Porreres, el gener de 1978. “El Partit Comunista d’Espanya va organitzar l’homenatge a Aurora i les Roges del Molinar, i això va originar problemes al batle de Porreres, perquè els militants falangistes varen amenaçar de treure les pistoles”, explica.

D’altra banda, Garí es congratula perquè els franquistes finalment no han aconseguit eliminar-ne el rastre físic. “Pensàvem que estava a Porreres i finalment ha estat a Manacor. Els seus botxins quasi varen aconseguir amagar-ne la mort i ara aquest fet ajudarà a mitificar-ne més la figura. S’ho mereix tot, perquè era una dona avançada al seu temps”, assenyala, i també reivindica la seva figura davant l’actual “efervescència del feixisme”. El fet que les restes de Picornell s’hagin trobat a Son Coletes “obre una nova línia d’investigació”, en opinió de l’historiador porrerenc. “Fins ara, pensàvem que les tretes de presó estaven relacionades amb el cementeri de Porreres, però la troballa de les cinc dones presenta també Manacor com un lloc de destinació”, apunta.

“Va rompre moltes barreres i tabús. Lluitava contra l’encasellament dels postulats tradicionals de l’Església i les classes benestants. La seva feina va ser el detonant del seu assassinat, per tot el que representava. Volien matar les idees que defensava”, apunta per part seva l’investigador alaroner Marçal Isern, que subratlla que aquelles dones, que “es varen atrevir a ocupar espais dels homes”, només varen poder ser doblegades “amb violència”.

“Aurora Picornell simbolitza tota la feina que la dictadura va aturar amb la repressió d’aquestes dones”, assenyala d’altra banda el dramaturg Jaume Miró, que ha dedicat bona part de la seva carrera a la memòria històrica. L’escriptor destaca l’aparició de la ploma estilogràfica juntament amb el cos de la militant comunista, perquè “la ploma és un gran símbol de la llibertat d’expressió”.

Segons l’historiador manacorí Antoni Tugores, Aurora Picornell entra a partir d’ara en la llegenda. “La seva figura és d’una altura impressionant. És difícil concentrar en una persona tantes qualitats i tanta repressió, perquè no hem d’oblidar la violència que es va exercir sobre la seva família, amb el pare, dos germans i el marit morts”, diu.

Les eines legals

Ara bé, no es pot oblidar la Llei per a la recuperació de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, més coneguda com a Llei de fosses, que ha permès arribar fins aquí. La seva impulsora, l’exdiputada i professora de Dret Internacional Públic de la UIB Margalida Capellà, remarca que “els cossos surten quan se’ls cerca”. “Aurora no havia aparegut mai fins ara perquè no se l’havia cercada”, afegeix, i qualifica de “doblement simbòlica” la identificació de les seves restes. “Els feixistes volien eliminar el fet simbòlic que una dona es ficàs en política, era un avís per a aquelles que volguessin seguir-ne l’exemple. I ara ha esdevingut un símbol per als demòcrates”, comenta. Així mateix, ressalta la importància que té per als seus familiars poder enterrar-la amb dignitat. “L’enterrament que no va tenir, el tindrà ara, multiplicat per la seva desaparició forçada”, sentencia.