La victòria de Victòria dels Àngels: 100 anys de la soprano més estimada

BarcelonaLa petita Victòria dels Àngels devia gatejar, córrer i jugar pel paranimf històric de la Universitat de Barcelona (UB) on aquest dimecres, 100 anys exactes després del seu naixement, l’1 de novembre de 1923, s'ha celebrat el concert que enceta la commemoració del centenari de la gran soprano barcelonina. Victòria dels Àngels era filla del bidell de la UB Bernardo López, un andalús que vivia amb la seva dona i els seus tres fills en una de les torres de l’edifici històric. El pati de ciències i els seus alumnes i professors solien sentir "una veu magnífica en moments absolutament impensats", ha recordat el vicerector de la universitat, Agustí Alcoberro: era aquella jove prodigiosa i precoç que assajava per al Conservatori del Liceu.

Victòria dels Àngels va heretar les inquietuds i la intel·ligència del pare i la veu de la mare. A la UB hi viuria els primers 25 anys, fins que després de debutar al Gran Teatre del Liceu fent de Mimi a La bohème i, a fora, a la Scala de Milà, va començar una carrera plena d'èxits que la van tenir rodant cinquanta anys pels millors escenaris de tot el món. "Durant una dècada va ser prima donna del Metropolitan de Nova York [aquest dimecres li dedicaven també la funció de La bohème] i encara avui és l'única soprano de l'Estat que ha cantat al paradís de Wagner, el Festival de Bayreuth", ha recordat la presidenta de la Fundació Victoria de los Ángeles, Helena Mora.

I malgrat aquesta carrera esclatant, tots els qui la van tractar destaquen que mai va perdre "la senzillesa, la humilitat i la generositat", ha assegurat Joan Francesc Marco, director general de l'INAEM. "Va ser una antidiva, un ésser d'una grandíssima categoria humana i moral", ha afegit l'exdirector general del Liceu. La seva qualitat artística incontestable sempre va anar acompanyada de la bonhomia. "Pots tenir un gran èxit i aplaudiments, però això no t'ho has de creure mai, perquè no has arribat a conquerir el que seria meravellós, la perfecció, perquè és impossible. I potser és més divertit, no arribar a la perfecció", ha dit la seva veu en començar l'acte a la UB, al mateix lloc on el 1987 va ser la primera dona que hi va rebre el doctorat honoris causa. "Va ser la cirereta, el premi que li va fer més il·lusió, perquè era la seva llar", ha recordat Mora.

El concert ha repassat un repertori emblemàtic per a l'artista: Mozart, Schubert, Grieg, Puccini i Montsalvatge, de la mà de la soprano Elena Copons, l'Orquestra Simfònica Victoria de los Ángeles i el cor de becats de la Fundació, dirigits per Pedro Pardo. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha aprofitat l'ocasió per assenyalar el suport de l'Ajuntament a aquesta institució, a qui ha cedit la Casa Hurtado, una finca modernista de l'avinguda de Pedralbes, perquè sigui centre de formació i difusió del llegat de Victòria dels Àngels a partir del 2025. Per a la Fundació, serà la manera de "perpetuar" la memòria "d'una gran dona del segle XX", ha dit Helena Mora. "Estimar i ser estimada, això era la prioritat de la Victòria; la victòria de Victòria", ha conclòs.

Actes del centenari

La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha dit que Victòria dels Àngels va ser "una ambaixadora extraordinària de la cultura catalana" i que l'any estarà farcit d'actes musicals, però també de recerca, de conservació de l'arxiu i de foment del talent jove. El centenari se celebrarà a Barcelona i a diferents punts del món, de Madrid a Buenos Aires i de Vic a Vila-seca. A Catalunya, es pot veure una exposició conjunta amb Alicia de Larrocha al Palau Robert, Aquella eterna admiració. El 7 de novembre el Liceu oferirà una gala de grans veus líriques en homenatge a la soprano amb noms Maria Agresta, Louise Alder, Dame Sarah Connolly i Joyce DiDonato. I el dia 10 obrirà una mostra al Palau Güell amb el vestuari que va confeccionar-se i va fer servir Victòria dels Àngels.

L'ARA se suma al centenari amb un acte d'homenatge a les dues artistes, Alicia de Larrocha i Victòria dels Àngels, el 22 de novembre a la sala d'assaig del Palau de la Música Catalana, amb Jaume Radigales, Mònica Pagès i Albert Guinovart.