"Per tenir una vida bona cal que ens puguem aguantar la mirada"

BarcelonaDidàctic, engrescadorament contracultural i radicalment assenyat. Així ha fluït el pensament del sociòleg David Casassas en la quarta sessió del cicle Diàlegs d’ètica i filosofia moral celebrats al monestir de Pedralbes, coorganitzat per l’Ajuntament de Barcelona i el diari ARA i comissariat pel filòsof i assagista Daniel Gamper. La (im)possibilitat de la vida bona era el títol de la xerrada. Esperonat per les preguntes de Gamper, Antoni Bassas i el públic, Casassas ha desplegat el coneixement acumulat sobre Aristòtil, Adam Smith, Marx, el Quixot i el republicanisme democràtic per lligar conceptes i exemples, sobretot al voltant de la llibertat, com els que desenvolupa al llibre Llibertat incondicional. La renda bàsica en la revolució democràtica (Tigre de Paper, 2022).

“Cal que ens puguem aguantar la mirada per tenir una vida bona, i no abaixar el cap per raons de dependència material o simbòlica”, ha dit gairebé com a síntesi irrefutable per explicar què és la llibertat de debò. Perquè un és lliure quan compta amb “recursos materials o simbòlics”, quan les seves decisions no depenen de “la gent que talla el bacallà” o d’una pistola. Aquesta idea del republicanisme democràtic l’ha confrontat a les teories que proclamen que “llibertat vol dir ser iguals davant la llei”, però que no es preocupen per les condicions materials, l’accés a les quals, per cert, ha de ser “incondicional” i ha de permetre que es puguin fer “activitats que cadascú valori per se, que no siguin purament instrumentals”.

David Casassas, amb despatx a la facultat d’Economia i Empresa de la UB, també defensa “el treball com a activitat humana amb sentit i consentida”, i combat el gir neoliberal que “erosiona les bases materials d’aquesta petita gran seguretat en què ha de descansar la llibertat ben entesa”. “No m’estic inventant una tradició ultraradical”, ha dit després de citar anàlisis d’Adam Smith i textos constitucionals italians i espanyols, i abans de relacionar l’Hospital Clínic (la sanitat pública universal) amb la justícia social marxista i “els sistemes fiscals justos” de les democràcies liberals “assolits des del republicanisme democràtic”.