La vida és una comèdia negra noruega sense riures enllaunats

Todo el mundo odia a Johan té alguna cosa de pel·lícula de Schrödinger. És una comèdia negra sobre un outsider que fa esclatar cartutxos de dinamita per divertir-se, però també podem veure-la com un drama trist sobre l'exclusió social dels excèntrics. Se’ns mostren alguns episodis de la vida d’ofenses, accidents i amors impossibles que pateix un habitant dels fiords noruecs. Com a La llibreria, el conte audiovisual amb aires de paràbola política que va signar Isabel Coixet, quasi tot el poble està en contra del protagonista. El realitzador Hallvar Witzø i el seu equip han optat per un esquematisme conscient, caricaturesc i obert a les absurditats, mentre fan broma amb les enemistats transmeses de pares a fills. I Johan exerceix d’ase dels cops.

En aquest film marcià, l’humor violent de dibuixos animats conviu amb algunes pinzellades d’una emotivitat desconcertant. ¿Els seus autors parodien sarcàsticament les pel·lícules de bons sentiments sobre gent rara i entranyable o exploten amb cinisme (o inconsciència) aquesta recepta? El final de l’obra projecta una resignació vital tan exagerada que sembla una dura sàtira sobre el conformisme... o una ridiculització del protagonista-víctima. "És el que hi ha", repeteixen els personatges amb una filosofia pròpia del Ronald Koeman més abatut. Una defensa de la procreació com a sentit únic de la vida, suposem que en clau burleta, tanca tot plegat. I, de nou, no sabem si riure o plorar.