MÚSICA
Cultura10/01/2019

La vida discogràfica després d’‘OT’

Aitana, Alfred, Cepeda, Miriam Rodríguez, Ana Guerra i Amaia s’enfronten als discos de debut

Xavier Cervantes
i Xavier Cervantes

BarcelonaEl músic madrileny C. Tangana, dalinià de mena i sempre segur de si mateix, explicava l’abril de 2018 que en la piràmide del show business espanyol per sobre d’ell només hi havia Operación Triunfo. Ho deia en el programa de televisió La Resistencia i dins d’un context més aviat relaxat. Tanmateix, les paraules de C. Tangana reflectien una evidència: l’edició 2017 d’Operación Triunfo ( OT ) ha redefinit una part important del mainstream musical espanyol i ha llançat mitja dotzena d’artistes que compten amb el vent a favor de la maquinària d’Universal Music, prou potent per impulsar gairebé de manera simultània les trajectòries discogràfiques d’Aitana, Amaia, Alfred García, Ana Guerra, Cepeda i Miriam Rodríguez. D’aquests sis, quatre ja han publicat el primer àlbum (o EP de sis temes en el cas d’Aitana). El d’Ana Guerra arribarà a finals de mes i el que està fent Amaia amb Refree encara no té data de publicació.

Casualitat o no, aquests sis artistes s’adiuen amb estètiques musicals que avui són dominants tant a les plataformes de streaming com en vendes físiques i en directe. La canària Ana Guerra i sobretot Aitana, de Sant Climent de Llobregat, que van compartir Lo malo, es mouen entre el reialme de reines del pop i l’R&B com Ariana Grande i els territoris rítmics llatins on manen músics com el badaloní Juan Magan i autors com els colombians Mauricio Rengifo (la meitat de Cali y El Dandee) i Andrés Torres, productors del Despacito de Luis Fonsi. Tot ells, per cert, artistes d’Universal. El gallec Cepeda, en canvi, respon a un altre model d’èxit, el de cantants com Antonio Orozco, Pablo López i Manuel Carrasco: pop-rock que no menysté les balades i que és capaç d’omplir recintes com el Palau Sant Jordi. La també gallega Miriam Rodríguez, almenys en el disc Cicatrices, té com a referent el dramatisme de Malú, una altra de les estètiques que defineix el mainstream espanyol. Menys hegemònic avui però amb una presència continuada en la música espanyola és el rock d’autor que persegueix el pratenc Alfred García a 1016, un disc que camina a prop del que fa Leiva. Alfred, per cert, és l’únic que ha optat per autoproduir-se.

Finalment, la navarresa Amaia representa el vers indie amb possibilitats de transcendir més enllà d’una bombolla. Amaia podria accedir als grans espais reservats per a propostes com la de Florence and The Machine o mantenir-se en un perfil més baix. Universal, prudent o pacient, s’ha estimat més treballar amb Amaia a partir de la singularitat i compartint el management amb El Segell del Primavera Sound (en altres casos, com el de Cepeda, el comanagement és amb Clipper’s, que també porten a Antonio Orozco, Juan Magan i Morat). Però tampoc és un salt sense xarxa, perquè la producció del disc d’Amaia és de Refree, un músic que ja ha treballat abans amb artistes d’Universal com Sílvia Pérez Cruz, Rocío Márquez i Rosalía del disc Los Angeles.

Cargando
No hay anuncios

En qualsevol cas, de moment tot és una incògnita perquè l’enregistrament del disc s’està endarrerint. L’única pista de la feina amb Refree és la cançó Un nuevo lugar, un minut i mig de veu xiuxiuejant i guitarra acústica entre la boira. El to d’aquest avançament no té res a veure amb el més elèctric de Perdona (ahora sí que sí), la col·laboració d’Amaia amb el grup madrileny Carolina Durante, que també formen part del catàleg d’Universal; perquè en aquest negoci hi ha poques coses que no estiguin ben lligades.

És cert que OT no és la mesura de totes les coses, i això ho demostra la davallada d’audiència en l’edició del 2018, que ha dut RTVE i Gestmusic a fer “descansar el format”; o dit d’una altra manera, no hi haurà OT 2019. Però també és cert que, sense el programa i la implicació d’Universal, poca gent coneixeria uns artistes que avui apleguen milions de seguidors.

Del Baix Llobregat al món

Cargando
No hay anuncios

Des del 26 de juliol de l’any passat el videoclip de la cançó Teléfono, d’Aitana, acumula a YouTube més de 67 milions de visualitzacions, mentre que el de Malamente, de Rosalía, té 49 milions des del 29 de maig. Aitana, del Baix Llobregat com Rosalía, va quedar segona a OT darrere d’Amaia, però ara com ara és l’artista sortida del programa amb més impacte. La cançó Teléfono, i la remescla posterior amb la col·laboració de la influencer veneçolana Lele Pons, va superar totes les expectatives, que no eren poques, perquè Universal va convocar un tàndem imbatible: Andrés Torres i Mauricio Rengifo, productors i compositors que han participat en èxits estratosfèrics com Despacito.

Aitana, que a estones podria explicar-se com la intersecció d’Ariana Grande i Becky G, està enllestint ara l’àlbum que donarà continuïtat a l’EP Trailer (2018). Pel que fa al contingut, preval el misteri. Aparentment, Aitana ha compartit estudi de gravació amb C. Tangana, un artista de Sony. Universal ni ho confirma ni ho desmenteix. Un altre dels codis de conducta a l’oceà multinacional és que les col·laboracions siguin entre artistes de la mateixa discogràfica (o que comparteixen management ); per això Juan Magan ha col·laborat amb Lola Índigo (una altra artista sortida de l’OT 2017), Ana Guerra (la reggaetonera Ni la hora ) i Mala Rodríguez, que també ho ha fet amb Lola Indigo. De la mateixa manera, C. Tangana i Becky G, tots dos de Sony, han compartit Booty. Tanmateix, hi ha vegades que els artistes tiren pel dret i aleshores la feina és dels advocats de les discogràfiques, que han de mirar pels interessos dels seus representats i sobretot pel repartiment dels guanys editorials.

Col·laboradors indispensables per a l’èxit post-‘OT’

Torres & Rengifo

Els colombians Andrés Torrés i Mauricio Rengifo són els compositors i productors de Teléfono, el superhit d’Aitana, que a l’EP Trailer compta amb altres produccions dels també colombians Juan Pablo Isaza i Juan Pablo Villamil (tots dos del grup Morat) i Nabález. Colòmbia escampa la seva hegemonia.

Cargando
No hay anuncios

Juan Magan

El productor badaloní Juan Magan és la prova del cotó per als artistes d’Universal. Ana Guerra, que a OT no les tenia totes a l’hora d’endisar-se en l’electrollatí i el reggaeton, finalment s’ha destapat en temes com Ni la hora al costat de Magan, ritmes calents que han marcat el pas següent: la cançó Bajito, que té entre els autors el colombià Bull Nene (col·laborador de Maluma i J Balvin).

David Santisteban

El madrileny David Santisteban, productor del disc Principios de Cepeda, apareix en els crèdits d’àlbums de David Bisbal, Luis Fonsi, Índia Martínez, Malú, Pastora Soler, David Demaría, Sergio Dalma i un llarguíssim etcètera. Tota una assegurança de professionalitat, també va guanyar un Goya a la millor cançó per El Niño, de la banda sonora de la pel·lícula de Daniel Monzón.

Cargando
No hay anuncios

Pablo Cebrián i Conchita

El disc de Miriam Rodríguez inclou Hay algo en mí, la cançó oficial de la tercera temporada de la sèrie Vis a vis. En la composició hi ha Pablo Cebrián i Conchita, que han fet tàndem en discos de Sergio Dalma. Cebrián també és el productor dels dos últims discos de Manuel Carrasco, que va sortir d’ OT 2002.

Vega

A banda de Pablo Cebrián, Miriam Rodríguez s’ha envoltat d’un equip de composició en què destaquen la cantautora Vega (que també va passar per OT 2002), Ximena Muñoz i Andrés Suárez.

Cargando
No hay anuncios

Refree

Amaia i el seu germà, Javier Romero, van decidir que Raül Fernández, Refree, s’encarregaria de la producció del disc. Com és habitual en el músic barceloní, la feina està sent meticulosa. Es tracta de saber qui vol ser Amaia, i el resultat final, de moment, no té data de sortida.