La vida en una motxilla

La JonqueraA diferència de la majoria d’exiliats republicans del 1939, que fugien de l’estat espanyol amb equipatges que incloïen maletes carregadíssimes i fins i tot matalassos i bestiar, els ucraïnesos que han fugit i fugen de l’atac rus ho fan amb tan sols una motxilla on el govern ucraïnès ha aconsellat què posar-hi: medicaments, documentació personal, telèfon mòbil, una navalla multiús, una llanterna, una ràdio petita, la roba justa i alguna joguina per a la mainada, entre altres objectes. El criteri: el mínim possible, la vida concentrada en una motxilla.

Imatges del contingut de motxilles fetes a correcuita per exiliats ucraïnesos protagonitzen l’exposició La motxilla ucraïnesa, que es pot visitar al Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera (MUME) fins al 4 de desembre, realitzada per l’artista Marcel Dalmau, que és també autor del catàleg, imprès amb un format i unes mides que simulen un passaport ucraïnès. La mostra inclou dramàtics testimonis d’exiliats ucraïnesos, com el de Iúlia Melnikova, que actualment viu amb els seus fills i el seu marit acollits per una família de Figueres. "Al vespre, quan anàvem a dormir, a les finestres es veien les resplendors del foc d’artilleria. Els nens tenien molta por. La segona nit, un pont que creua el riu Irpín va ser volat i va fer tremolar tota la casa on érem. Al matí, el meu marit i jo vam decidir marxar", recorda la Iúlia. En un altre testimoni recollit a la mostra, Angelina Bartosh recorda: "Amb un cotxet, una bandera blanca i un mínim de coses, ens vam posar en marxa. Empenyent el cotxet passo pel costat dels cadàvers de civils que feia més d’un dia que eren allà estirats...".

La família de Bartosh, però, va necessitar un nou intent per poder fugir: "Aquesta vegada ens han deixat passar. No pots mirar enrere, només endavant. Un cotxe amb civils va girar davant nostre, va topar amb una mina i va explotar [...] Al matí es va acordar que els russos ens deixarien marxar, i vam tenir sort... ho van fer!", relata Angelina.

Els equipatges com a objecte artístic

Marcel Dalmau explica que la mostra neix d’una proposta seva de traslladar al MUME els textos i les imatges inclosos en un article d’Enric Pujol, director del museu, sobre els exiliats ucraïnesos que recollia fragments d’uns dietaris sobre la fugida de la guerra i estava il·lustrat amb fotografies dels equipatges dels exiliats. "Des d'una perspectiva artística em va cridar l’atenció que les fotografies que els exiliats van fer dels seus equipatges podien ser vistes com un gènere artístic molt específic, el del bodegó, si bé el criteri que ells van utilitzar era estrictament documental, notarial. La segona cosa que em va cridar l’atenció és que la tria dels objectes de l’equipatge d’urgència seguia una pauta elaborada pel govern ucraïnès atenent els criteris d’urgència, portabilitat, lleugeresa i utilitats essencials".

Objectes emotius

"Però a les fotografies de cada motxilla singular una part dels objectes escollits per les famílies eren objectes emotius", explica Dalmau. L’artista destaca també que el va sorprendre el fet que "mentre que les imatges fotogràfiques tenien una aparença de mer preparatiu d’una excursió, els textos eren rotundament tràgics, cosa que provocava un retorn damunt les fotografies d’aparença anodina, semblant al que cercava la poètica del romanticisme: que rere allò d’aparença quotidiana, de cop se’ns revela una realitat abismal i espantosa, i aquella primera aparença familiar era idèntica a la nostra, que també n’amaga d’altres o les mateixes".

Per al director del MUME, "el recent atac rus ha evidenciat que l'exili és una realitat ben viva a Europa mateix". Enric Pujol recorda que l'ucraïnès no és l'únic exili de grans dimensions que existeix avui. "Només cal pensar, per exemple, en el cas dels exilis sirià, palestí o kurd", indica Pujol, que afegeix: "Ara per ara, però, aquest exili ucraïnès és l'èxode més recent i té un innegable valor representatiu d'una realitat que sovint no es vol mirar de cara".