Viggo Mortensen i Colin Farrell, herois d’una claustrofòbica aventura real

La història d’un equip juvenil de futbol atrapat en una cova inundada a Tailàndia l’any 2018 va convocar centenars d’especialistes que buscaven una manera d’executar el rescat abans que els nens morissin. Aquest incident ja havia generat diversos films, tant documentals com de ficció. Ara arriba la corresponent dramatització per a tots els públics que signa el veterà Ron Howard (Una mente maravillosa). Colin Farrell i Viggo Mortensen (en un paper amb quelcom de taciturn heroi eastwoodià) encarnen dos bussejadors decidits a fer possible la missió impossible.

Potser Howard va tocar fons amb l’efectisme groller d’Inferno. En comparació, Trece vidas transmet una certa sobrietat. Els seus responsables no saben defugir una certa mirada turística i etnocèntrica, però almenys no converteixen el drama real en un espectacle d’acció dopat amb muntatges accelerats o música eixordadora. Les escenes de thriller de supervivència, separades per moments de drama contingut, resulten força efectives. Es trasllada l’exigència física i mental de la tasca dels protagonistes, la tensió i la claustrofòbia, sense posar a prova la resistència del públic amb escenes molt agòniques que dificultarien la ingesta de crispetes. Quan els responsables intenten inocular un afegit sentimental, però, cauen en una certa vulgaritat d’anunci de loteria de Nadal. El relat procedimental està escrit amb una prosa pulcra, però la poesia sona impostada.