La Vila: on RCR portarà al màxim els seus principis

La Vall De BianyaEls diferents matisos del verd de la vegetació i el bosc, el rumor de la brisa passant entre les branques dels arbres, el soroll d’una deu: sortir de la ciutat i endinsar-se en la natura permet rebre uns altres estímuls i amb molta més calma que als carrers. Totes aquestes troballes són presents a La Vila, la finca de la Vall de Bianya on els arquitectes Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta, el despatx RCR, volen desplegar el seu projecte somiat: un centre de recerca d’arquitectura i paisatge, on l’entorn natural és l’escenari privilegiat i contemplar-lo és el primer pas en l’aprofundiment de la percepció que volen transmetre als seus col·legues i, per extensió, a tota la societat.

El somni de RCR ja està en marxa i serà el protagonista del pavelló català de la pròxima Biennal de Venècia d’arquitectura, que obrirà les portes al públic el 26 de maig dins dels eventi collaterali. “El futur centre vol ser una estructura viva i oberta. Ja existeix i ja hi estan passant coses. Per desenvolupar-lo ens basarem en el mateix procés, que serà canviant”, afirma Ramon Vilalta. A més d’un marc natural magnífic -“Ens recorda molt la natura d’algunes parts del Japó”, diu Vilalta-, a La Vila hi ha cavalls, una masia datada del segle XVIII i diverses instal·lacions d’ús agrícola. Sembla que s’hi hagi aturat el temps. Però l’empremta de l’home hi és present i procura una successió de troballes: els anys en què es van finalitzar diferents parts del conjunt estan gravats en els lloc més insospitats, des del 1625 d’una biga fins al 1802 que hi ha a la llinda d’una finestra de la masia. “El lloc té una identitat, hi ha moltes capes superposades tant d’història natural com del pas de l’home”, afirma l’arquitecte.

Els arquitectes tenen previst que els primers estadants del futur centre, que estarà obert a empreses i centres docents, arribin el 2019 i que puguin treballar en dues naus que seran reformades. Però el més ambiciós del projecte i que el fa “inesgotable”, com explica Vilalta, és que l’arquitectura només serà el “suport” d’aquesta iniciativa “integral”, i només es faran intervencions a la finca segons les necessitats que vagi marcant el seu desenvolupament. RCR té esbossos de diferents instal·lacions que a primera vista permetran tenir una experiència de l’espai molt allunyada de la realitat restrictiva de les normatives: uns habitacles mínims immersos en la natura i unes petites basses on experimentar el contacte amb l’aigua. També han imaginat un pou de pedra que recorda una cel·la excavada. Però això no vol dir que necessàriament s’hagin de convertir en realitat, ja que creuen que la dimensió virtual també forma part del projecte. “La Vila és sobretot un projecte de valors”, subratlla Vilalta, com “la complexitat”, “la diversitat” i “la bellesa”. “La bellesa és un terme que sembla proscrit, però nosaltres el reivindiquem”, diu l’arquitecte.

L’agermanament amb el Japó

Sí que hi ha una intervenció decidida: un pavelló de fusta i paper que s’està construint al Japó amb el qual els arquitectes olotins volen homenatjar aquest país i el pes que la cultura nipona ha tingut en la seva trajectòria. La puresa de les seves línies recorda un estoig, i estarà ubicat no gaire lluny del mas. Els arquitectes faran servir el desnivell del lloc per soterrar parcialment el pavelló, que sobresortirà 1,5 metres sobre rasant. Està concebut com un espai de contemplació. “A l’interior hi haurà el plançó d’un arbre, i quan creixi el trasplantarem a fora -explica Vilalta-. Aquest pavelló escenifica les coses que podrien passar en aquest lloc”.

“Formem part de la naturalesa. El paisatge d’aquí ens ha donat i ens ha ensenyat molt, perquè nosaltres hi hem volgut aprofundir”, explica Vilalta. Les residències a La Vila no tindran una durada fixa. La programació serà flexible. El temps que hi passin els estadants dependrà de què s’estigui treballant. L’objectiu dels arquitectes és crear una atmosfera adient per provocar una “reacció creativa” en els participants perquè responguin a la seva feina amb solucions que vagin més enllà de la disciplina arquitectònica i es generin noves relacions entre les persones. De moment, La Vila ja té dos habitants: un arquitecte del despatx RCR, Felipe Faustino, i la seva companya. “La possibilitat de viure al projecte en què estàs treballant és molt poc usual -destaca Faustino-. Has d’estar amb la sensibilitat oberta, obert al que et dona el lloc i al que tu, amb tot el respecte, li pots donar”. En definitiva, es tracta de fusionar la feina i la vida. “Com fan el Rafael, la Carme i el Ramon”, conclou Faustino.

El camí després del premi Pritzker

El Pritzker ha donat encara més volada internacional a RCR, que dimecres rebia la visita d’un grup d’arquitectes xinesos. Tot i així, el despatx ha intentat que la concessió del premi no alteri gaire la seva rutina. “Hem estat un any només escoltant i sense prendre cap decisió. No volem canviar gaire la nostra manera de fer sinó que el Pritzker ens ajudi a fer possible el camí que volíem fer”, deia Rafael Aranda al març, abans de ser homenatjats al pavelló Mies van de Rohe. Entre els projectes que tenen en curs hi ha un centre cultural a la parisenca Île Seguin, on coincidiran amb altres col·legues de renom com Shigeru Ban i Jean Nouvel.