Vilallonga diu que la Biblioteca de Catalunya està ben viva i fa una crida perquè els editors hi donin els seus fons

BarcelonaFa molt de temps que la fuga d'arxius, sovint per la manca de recursos de la Generalitat de Catalunya, és motiu de controvèrsia. Recentment l'arxiu de la revista 'Ajoblanco' va anar a parar a Santander i el filòsof Arnau Puig va lamentar que ningú volia el seu arxiu. Finalment, el filòsof i crític d'art va donar el seu fons a la revista 'Bonart'. L'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, va tornar a posar el dit a la llaga la setmana passada quan, durant la presentació pública del llibre 'Un día en la vida de un editor', va dir que la Biblioteca de Catalunya no li acabava de fer pel pes. Va deixar clar que no era un tema econòmic: "Simplement volem que vagin a un lloc que s'assembli com menys millor a un cementiri".

Avui, dilluns, la Biblioteca de Catalunya presentava a la premsa la donació d'un altre arxiu: el fons de l'Editorial Barcino. Es tracta de més de 150 caixes amb material de les dècades dels 70, 80 i 90. En resposta al comentari de l'editor d'Anagrama, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha assegurat que la Biblioteca de Catalunya està ben viva: "Si considera que la Biblioteca de Catalunya és un cementiri perquè hi ha els autors que ens estimem, benvinguda sigui la comparació, però si ho diu d'una manera pejorativa em sap greu que pensi això". Vilallonga ha volgut deixar clar que la Biblioteca de Catalunya és un "ens viu i vivíssim" i ha fet una crida a tots els editors i editats perquè donin el seus fons a la Biblioteca de Catalunya: "De cap manera hem de dubtar del valor que es dona a tots els editors i editats i que això es fa molt ben fet. Vetllarem perquè sigui una vertadera estructura d'estat, cosa que vol dir dotar-la amb una sèrie de recursos de tota mena". Tanmateix, Vilallonga no ha especificat de quins recursos es tractaria.

Les reunions amb Herralde

En canvi, sí que ha donat detalls de les reunions que s'han tingut fins ara amb l'editor d'Anagrama. Ha explicat que ja van tenir una reunió amb Herralde i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Eugènia Serra. "Ara està inventariant el seu arxiu, no té originals manuscrits però sí una àmplia correspondència –ha assegurat–. Ens vam comprometre a anar a Anagrama a visitar el fons i veure de què estem parlant i que ells vinguessin a la Biblioteca de Catalunya per ensenyar com conservem els fons. Estem en això i lligant agendes". Vilallonga va insistir que intentaran convèncer Anagrama perquè acabin donant el seu fons a la Biblioteca de Catalunya com ja van fer, va detallar la consellera de Cultura, Gustavo Gil, Edicions 62 o Grijalbo.

Vilallonga ha destacat que la Generalitat no pot assumir tots els arxius: "No hi ha espai ni podem anar pagant dipòsits per col·locar llibres repetits i que no aporten res de res". En el cas del fons d'Arnau Puig, ha assegurat que el compromís de la conselleria va ser catalogar tot el seu fons. "Tindrem tots els seus fons en un llistat i serà bo que es pugui creuar amb altres fons".

Per demostrar que els fons no moren a la Biblioteca de Catalunya, Serra ha assegurat que els fons es pengen a la xarxa perquè hi pugui accedir tothom i que cada any es fan una dotzena d'exposicions monogràfiques de petit format i dues o tres de mig format amb diferents fons.

El 1924, Josep Maria de Casacuberta va fundar Barcino. Tenia tan sols 27 anys i el primer títol de la col·lecció més emblemàtica de l’editorial, Els Nostres Clàssics, va ser 'Lo somni', de Bernat Metge. Se'n van fer 2.000 exemplars que es van exhaurir en quinze dies. Des d'aleshores s'han publicat més de 900 títols. El contingut de la donació és sobretot documentació generada per l'editorial, catàlegs històrics i material sobre el procés de la producció de les obres. Una de les curiositats són pasquins polítics clandestins que sembla que eren recopilats per Casacuberta. "Conservar tota aquesta documentació permetrà conèixer com funcionava una editorial a finals del segle XX", ha dit el director de Barcino, Oriol Magrinyà. Els canvis en els hàbits culturals, els baixos índexs de lectura o el fet que els clàssics no siguin obres de gran consum són alguns dels reptes que afronta la històrica editorial. "Hem de revertir aquesta situació i aconseguir que quan es parli de clàssics, també es parli de clàssics catalans", ha dit Magrinyà.