La Villarroel ataca els egos de dos amics amb la comèdia 'Perdón'

BarcelonaLes retrobades d'amics de la infantesa que fa anys que no es veuen no són sempre una bona idea. Contra la nostàlgia i la idealització dels temps passats, la companyia argentina Sutottos porta a La Villarroel Perdón, un espectacle que fa emergir el pitjor de dos homes quan es retroben després de gairebé tres dècades sense saber res l'un de l'altre. L'obra és una creació d'Andrés Caminos i Gadiel Sztryk, que el 2018 van debutar a La Villarroel amb Inestable, una comèdia a partir de la por. Ara, a Perdón, el duet còmic esprem sentiments com la culpa i els remordiments per reflexionar sobre la impossibilitat de recuperar els vincles de la infantesa. El muntatge, que fins ara només s'ha pogut veure a Buenos Aires, s'estrena el 7 de març i forma part del cicle Off Villarroel.

Perdón "manté l'essència i el to d'Inestable, però parla de com no sempre som capaços d'acceptar que les coses han canviat", explica Caminos. Els protagonistes, interpretats pels mateixos Caminos i Sztryk, s'adonen de per quin motiu van deixar de veure's i converteixen el retrobament en una batalla d'egos, retrets i manipulacions que alimenten d'humor l'espectacle. "Toquem temes densos, profunds i universals. La comèdia sorgeix de l'exageració, perquè els portem a l'extrem", assenyala Sztryk.

Per enfortir encara més la mirada còmica de l'espectacle, el duet adopta en escena una estètica peculiar. Vestits amb camises i americanes de tons marronosos, mocadors al coll i amb els cabells estufats, els personatges semblen sorgits d'una època ambigua, que remet a segles passats però que no s'acaba de concretar. "Volíem transmetre la idea d'una formalitat extrema durant la trobada. Hem apostat per looks molt senyorials, que recorden les imatges de Beethoven i que encaixen molt amb la idea de l'exageració de l'ego", subratlla Caminos.

Amb els Monty Python com a referents, Sutottos ha construït Perdón a partir de la improvisació i amb un llenguatge que beu, en part, del clown. "Ens interessa fer un humor que arribi a tothom, que no tingui barreres geogràfiques", diu Sztryk. Per això la comèdia se sustenta sobretot en la paraula i en el treball físic dels actors, que es mouen per una escenografia mínima formada només per una catifa. L'important, segons Sztryk, és "generar un interès biogràfic col·lectiu que inclogui a tothom" i que derivi "en un clima festiu durant l'hora que transcorre l'espectacle".