‘Vinyetari 3’, el gran salt endavant del còmic en català

BarcelonaEl còmic està deixant de ser una de les potes fluixes de l’edició en català. L’últim senyal del canvi que s’està produint el trobarem a La Setmana del Llibre en Català, on aquest diumenge la programació concentra un bon grapat d’activitats relacionades amb el còmic, des de xerrades sobre manga en català (11.15 h i 17.30 h) o la reedició del clàssic Massagran (16 h) a les presentacions de les últimes obres d’autors com Max (18 h), Oriol Malet (19 h) i Ricard Efa (19.45 h). L’abundància de l’oferta és una bona notícia per al sector, però també la vitalitat i diversitat del nou còmic en català, que també es poden copsar en la presentació que es farà diumenge (16.45 h) a l’Escenari 3 de La Setmana de Vinyetari 3, l’antologia de les millors historietes presentades a la 3a edició del Premi ARA de Còmic de no-ficció, que acaba d’arribar a les llibreries de la mà d’Editorial Finestres.

Glàfira Smith, Sergi Moreso i Raúl Balen seran els encarregats de presentar el llibre a La Setmana. Tots tres tenen historietes a Vinyetari 3, però un altre fet els uneix: tots han participat en el concurs des de la primera edició, el 2020. Aquell any, Smith va presentar al premi Secrets de mare, evocació de la seva mare a través de les seves receptes i de la qual s'està preparant un curt d’animació dirigit per l’autora i produït per Horizontal Films; l’any següent va guanyar una menció d’honor del jurat amb la historieta Camuflatge i el 2022 va guanyar la tercera edició del concurs amb Els homes són llops, una poderosa reflexió en clau autobiogràfica sobre la violència sexual que impregna la nostra quotidianitat. Estructurada a partir d’un terrorífic viatge en taxi de l’autora, l’espurna de l’obra va ser una fotografia que va veure d’unes noies ucraïneses violades, cremades i enterrades en una cuneta. "Vaig pensar en la frase que em deia la meva àvia quan em llegia contes: «Els homes són llops». I vaig sentir la necessitat de fer alguna cosa per posar-hi llum", explica Smith.

Sergi Moreso també és un veterà del Premi ARA i de Vinyetari: va publicar Verdures al primer volum, Espècies invasores al segon i ara, al tercer, Xerric, una còmica immersió en la gastronomia popular de les fondes de sisos de la Barcelona de 1888. "Feien cuina pagesa i popular per a les classes populars que treballaven a la ciutat mentre Barcelona s’obria al món a través de l’Exposició Universal i importava la gastronomia francesa i anglesa per a les seves classes benestants". El guionista Raúl Balen també ha participat en totes les edicions del premi, però amb una particularitat: sempre amb un dibuixant diferent. A Les dues morts de Tsutomu Yamaguchi, inclosa a Vinyetari 3, rescata una història increïble, però certa: la de l’home japonès que va sobreviure primer a la bomba atòmica d’Hiroshima i, uns dies després, a la de Nagasaki. "Va estar prou lluny per no morir i prou a prop per patir les conseqüències, però va acabar morint de vell el 2010, als 93 anys", explica Balen, que col·labora amb el dibuixant Alejandro C. Santana, d’estil impressionista amb tocs pictòrics impactants: "Sempre busco un dibuixant que encaixi amb la història, i el seu estil era perfecte".

La classe magistral de Pere Joan

Vinyetari 3 inclou fins i tot noms consagrats com el mallorquí Pere Joan, veterà de la revista Cairo i un autor fonamental de l’avantguarda gràfica del còmic des de fa quatre dècades. La seva aportació a l’antologia és Contar el món com si fos una xabola, un personalíssim assaig visual en què l’autor reflexiona sobre la seva manera d’explicar les històries, un experiment metanarratiu ple d’idees atrevides i lúcides. "És quasi una confessió –diu Pere Joan–. Més que els fets i el tema, que és el que abunda en la majoria d’històries que s’expliquen, a mi m’interessa la percepció i les formes de les coses, el que configura el món". El dibuixant subratlla que no vol "donar lliçons", només "posar en ordre" les seves idees "d’una forma no pesada, tirant sempre d’ironia i humor". I amb una petita ajuda d’amics com Max, Àlex Fito o Margalida Vinyes, que fan un petit cameo al còmic per explicar, ells també, com pensen i veuen les històries.

A l’antologia també hi trobem una historieta de Jordi Carrión i Roberto Massó, Big bang, l’obra finalista del Premi ARA. Carrión és un dels pioners del còmic periodístic i de no-ficció a Espanya, i Massó el gran exponent actual del còmic experimental. A Big bang aborden un dels episodis menys coneguts de la història de l’exploració espacial, el dels pensadors, artistes i científics del moviment que va posar la bases de la cursa espacial russa a principi del segle XX, el cosmisme rus, i ho fan, diu Carrión, cercant "paral·lelismes simbòlics entre com neix l’Univers i com sorgeix la nostra voluntat d’observar-lo i, després, també de viatjar-hi". La ciència és també el punt de partida de Gerard Nel·lo, que va dedicar un any i mig a crear Temps profund, una poètica meditació sobre la formació de la vida a la Terra i que, com diu l’autor, "és no-ficció perquè no hi ha res inventat". La historieta és, per cert, el primer còmic de Nel·lo, antropòleg de formació i mestre de professió que podria ser la gran descoberta del tercer volum de Vinyetari.

El somni de publicar en català

Rosa Codina, la dibuixant d’obres com Rompepistas (La Cúpula) i Cómo acabar con la industria del cómic (ECC), sempre va veure el Premi ARA com una oportunitat per publicar en català: "Jo soc catalanoparlant, però, per coses de la vida i la indústria del còmic, sempre havia publicat en castellà i em feia molta il·lusió fer-ho en català". Gràcies a Precària, la historieta que aporta Codina a Vinyetari 3, per fi ha pogut fer realitat el seu desig. A més, ha bolcat totes les seves inquietuds en un testimoni de gran sinceritat sobre la seva situació vital, econòmica i laboral i la frustració que comporta intentar guanyar-se la vida amb el còmic.

Però un dels treballs més sorprenents de l’antologia és segurament El cinquè miracle, de l’escriptor Martí Sales i l’il·lustrador Pep Boatella. Tot i que el nom de Víctor Nubla no apareix enlloc, la historieta és un homenatge absolut a l’enyorat músic i escriptor, de qui Boatella i Sales eren amics i companys d’aventures com el fanzín BOT. El cinquè miracle és una mica l’homenatge que no li van poder fer quan va morir, en ple confinament, però en comptes de relatar els fets biogràfics de la seva vida se centra més en celebrar la seva personalitat i carisma. "Som conscients que si no coneixes el Víctor hi ha coses que no s’entenen, però és que el que volíem transmetre era la nostra quotidianitat amb ell –explica Boatella–. El Víctor era més que el grup que va tenir o els llibres que va publicar, era aquesta experiència d’estar amb ell tardes i nits rient de tot".