La Virreina rep els fotògrafs dels 70, els dissidents i els arquitectes

BarcelonaEl director de La Virreina, Valentín Roma, porta el centre a un ritme intens. Poc més d’un any i mig després d’haver assumit el càrrec, enguany ja comença una nova etapa dins el seu projecte. Al començament del mandat va portar al museu artistes com el cineasta Alexander Kluge i Tres, i va actualitzar les lectures de la pintura de Paula Rego, i enguany se centrarà en “exposicions de tesi” amb artistes en actiu. Entre les grans cites hi haurà l’exposició coproduïda amb el CentroCentro madrileny Màquines de viure. Flamenc i arquitectura en l’ocupació i la desocupació de l’espai, comissariada per Pedro G. Romero, María García Ruiz i el mateix Roma; La fotografia “creativa” a Catalunya (1973-1982), amb obres de Pere Formiguera, Manel Esclusa, Joan Fontcuberta, Manolo Laguillo i Marta Sentís, entre d’altres; una exposició sobre l’arquitecte, urbanista i teòric Ignasi de Solà-Morales, i una altra sobre la història del moviment LGTBI a Barcelona des dels anys 70. “El moviment barceloní ha sigut un dels més articulats d’Espanya i en revisarem el relat amb noves veus i amb les aportacions de teòrics internacionals”, diu Roma. Pel que fa a la mostra de fotografia, abordarà el període entre la galeria Spectrum, la primera especialitzada en fotografia de l’Estat, i la primera Primavera Fotogràfica. “És la primera generació que té uns supòsits diferents respecte dels anys 50 i 60 i intenta crear un camp institucional diferent”, recorda Roma.

L’objectiu del director és que La Virreina sigui un dels “catalitzadors” de l’escena artística de la ciutat. La programació d’enguany inclou tretze exposicions, dues de les quals són online, que estan centrades en tres grans eixos: “La confrontació entre les formes de vida i les normativitzacions, la història de les pràctiques fotogràfiques a Catalunya i ciutat, arquitectura i esfera pública”. En el terreny de les dissidències que obren noves possibilitats, Roma tornarà a col·laborar amb el filòsof i comissari Paul B. Preciado després de la seva etapa al Macba, recordada per la polèmica de la mostra La bèstia i el sobirà. Preciado serà el responsable de la primera exposició en un museu de Lorenza Böttner, una artista xilena que pintava amb els peus i la boca, després de perdre els braços per una electrocució. Böttner va néixer com a Ernst Lorenz, i els seus dibuixos, fotografies i performances també expliquen com va assumir la seva identitat femenina. A més, l’artista va visitar Barcelona a finals dels 80 i va inspirar la mascota dels Jocs Paralímpics de Barcelona, la Petra. “Està cridada a convertir-se en un clàssic”, assegura Roma.

El punk segons Kikol Grau

Amb l’exposició sobre Ignasi de Solà-Morales, Roma posarà en relleu que va ser “un dels primers grans teòrics” sobre Barcelona i que va ser “un personatge clau” en la transformació de la ciutat. La de Màquines de viure arrencarà amb Le Corbusier i finalitzarà amb Álvaro Siza, i una altra mostra sobre arquitectura farà un zoom sobre un punt molt concret de Barcelona: Àngels nous. Escenes de la reforma de la plaça de la Gardunya, de Jorge Ribalta, documenta la transformació d’aquest espai, on ara hi ha la nova Escola Massana i un edifici d’habitatges, encara en construcció, tots dos de Carme Pinós.

Montse Romaní serà al capdavant de Retrats de la multitud, la primera monogràfica a l’Estat de la nord-americana Natalie Bookchin, pionera dins la cultura digital. “És una artista significativa des de finals dels anys 90 dins els processos de la cultura digital i la tasca que fa amb els videoblogs i les imatges extretes de la xarxa”, explica Roma. També treballa en una de nova de l’artista Mar Arza i en una altra de Raquel Friera, que denuncia la falta de visibilitat de les dones que realitzen tasques domèstiques i de cura.

Finalment, Roma es farà càrrec de la primera antològica del cineasta experimental Kikol Grau, Dame ‘pank’ y dime tonto. Grau va treballar en un programa de culte de Betevé, Por La Kara TV, i va realitzar una trilogia de documentals sobre el punk ibèric dedicats a Eskorbuto, Cicatriz i La Polla Records. Roma també comissaria Organolèptics, de Duen Xara Sacchi, una crítica a la invenció del cos anatòmic occidental.