Visca la filosofia i el teatre d’idees de Flotats!

"Veni, vidi, vici". Josep Maria Flotats fa bona la frase atribuïda a Juli Cèsar. I la platea en peu ho ratificava a la fi de l’estrena al Romea de Voltaire/Rousseau, del dramaturg francès Jean-François Prévand, que va precisament fer-ne una lectura ara fa un any al Festival Oui! de teatre francòfon a Barcelona. Flotats crea expectació. La seva presència a la cartellera de Barcelona remou els ànims i la il·lusió dels vells i els no tan vells fans d’aquest actor que als 85 anys segueix fidel al compromís amb les muses Talia i Melpòmene. I no només per la qualitat com a actor, sinó també per la intuïció a l’hora d’escollir les obres que representa i dirigeix.

Flotats sempre ha reivindicat el teatre d’idees que planteja reflexions sobre l’ésser humà a més d’entretenir. I si el 2010 es posava en la pell de Descartes (El encuentro de Descartes con Pascal joven) i el 2015 en la d’un jueu ateu (Ser-ho o no), ara, amb la mateixa cabellera del filòsof de “Penso, per tant soc”, Flotats ens convida a una imaginària trobada entre dos filòsofs tan oposats com complementaris, Voltaire i Rousseau, no gaire amics i que van morir el mateix any. El filòsof descregut enfront del fonamentalista cristià; el defensor de la civilització i el creixement individual enfront del qui es lamenta del bon salvatge malmès per la societat; l’adinerat enfront del pobre; el tolerant enfront del nihilista; l’home amb sentit de l’humor enfront del desesperat que anticipa la ingenuïtat del romanticisme. I Prévand no amaga la seva debilitat per Voltaire.

Una disputa, a la fi, una mica desigual des del punt teòric, però ben equilibrada des de l’escènic i interpretatiu, on es tracta de descobrir l’autor d’un pamflet humiliant per a Rousseau. Un Pep Planas de bona i clara dicció, però diria que un xic incòmode amb el vestuari, és qui porta el diàleg perquè el savoir faire i la ironia del Voltaire de Josep Maria Flotats es posi el públic a la butxaca. Un diàleg sobri, però profund, amb els suficients apunts d’humor per relaxar la densitat de les reflexions que reclamen un espectador actiu. Imperdible.