'Vitoria, 3 de marzo': estudiar les ferides de la Transició per explicar un present convuls
Crítica de la pel·lícula basada en l'assassinat de cinc obrers a Vitòria el 3 de març del 1976
BarcelonaDirecció: Victor Cabaco. Guió: Hector Amado, Juan Ibarrondo. 90 min. Espanya (2019). Amb Ruth Díaz, José Manuel Seda i Alberto Berzal.
A 'Vitoria, 3 de marzo', el cineasta Victor Cabaco s’aproxima en clau de ficció als tràgics fets que van succeir a la capital alabesa el 1976 –cinc treballadors que defensaven la celebració d’una vaga van morir com a resultat de les càrregues policials– amb la clara intenció de denunciar la vigència de la lluita del poble contra un estat opressor. Quan el film recorda les acusacions inventades contra uns joves per colpejar un guàrdia civil, resulta inevitable pensar en el cas Altsasu, mentre que la referència a representants obrers “empresonats i acusats de sedició” invoca la cara més sinistre de la nostra realitat contemporània.
En els millors moments del film, el diàleg entre passat i present s’articula mitjançant la imbricació, a través d’un muntatge frenètic, d’imatges i gravacions sonores d’arxiu amb unes versemblants recreacions dels enfrontaments entre obrers i policia (una estratègia que remet al cinema històric d’Oliver Stone). Tanmateix, i malgrat els esforços de Cabaco i els seus guionistes per no renunciar a una certa ambigüitat –a través, per exemple, d’un personatge que es veu obligat a col·laborar a contracor amb el poder–, 'Vitoria, 3 de marzo' acaba esdevenint una obra de caràcter didàctic i maniqueu que funciona millor com a vibrant 'thriller' d’acció que com el lànguid drama d’una família desmembrada per la repressió.