Francisco Copado: "Voldria continuar al capdavant de la Fundació Miró Mallorca"

PalmaEra l’any 2016 quan Francisco Copado va ser nomenat director de la Fundació Miró Mallorca. L’any 2020, el Patronat de la institució li va renovar el càrrec per un període de tres anys més. Esgotat aquest termini, fa només dues setmanes que s’ha convocat el concurs per escollir nou director-gerent. I pot ser que no sigui nou perquè Copado confirma que té previst presentar-s’hi.

Abans de res, existeix la possibilitat que continueu com a director de la Fundació Miró Mallorca? Teniu previst presentar-vos al concurs?

— Sí, us confirm que en faig comptes. Tenc ganes i il·lusió per continuar al capdavant de la Fundació i, si el jurat i el tribunal consideren que som la persona més adient, n’assumiré la direcció durant els quatre anys que preveu el contracte.

L’experiència d’aquests anys segur que us servirà de qualque cosa.

— Jo seré un candidat més dels que s’hi presenten, he de lliurar la mateixa documentació que tothom i també un projecte per gestionar-la a partir d'ara. És cert que tenc un coneixement profund de la Fundació per aquests anys que hi he estat, però no sé quins seran els criteris que regiran la decisió de la Fundació en aquest cas.

Si feis balanç de la vostra gestió, quines són les fites aconseguides?

— En faig, en general, un balanç molt positiu, tant per la part personal com per la professional. És cert que he hagut d’assumir aspectes que ningú tenia previstos, com una pandèmia que ens va afectar a tots i que també va significar introduir mesures a la Fundació. Però sobretot diria que he après a estimar la figura de Joan Miró i el seu patrimoni amb aquesta tasca. I també la de Pilar Juncosa: de vegades els historiadors de l’art ens centram en el geni, però també ens hem de fixar en Pilar Juncosa i el seu lligam, imprescindible, amb la Fundació.

I des del punt de vista pràctic, quins canvis heu pogut implementar o de quina manera ha evolucionat la Fundació Miró Mallorca en aquests set anys?

— Hem pogut desenvolupar una línia de recuperació del patrimoni, perquè en aquest aspecte la institució necessitava una adequació a l’espai. Com sabeu, la Fundació està conformada per tres espais on s’han duit a terme projectes de rehabilitació, recuperació i i millora. De fet, tenim gairebé enllestit el projecte de Son Boter.

Què vol dir gairebé enllestit? En quin punt es troba?

— Que hem avançat molt en la redacció del projecte d’intervenció, s’està treballant de manera intensa en aquesta qüestió perquè és un Bé d’Interès Cultural i això vol dir que necessita de l’aprovació del Consell de Mallorca i de la Comissió de Patrimoni, i tot això està en procés. Estam pendents d’obtenir l’autorització per poder licitar l’obra d’intervenció de l’edifici. La idea era que pogués començar durant l'últim trimestre de 2023.

Us he de fer dues preguntes que en realitat poden tenir una única resposta: què us ha quedat pendent de fer i, per tant, què s’hauria de fer d’ara endavant a la Fundació Miró Mallorca?

— No et puc respondre perquè ara mateix hi ha un procés de selecció obert.

No és habitual que de dues preguntes no en surti cap resposta.

— (Riu) Mentre hi hagi el procés obert no et puc parlar d’aquestes qüestions. El termini es tanca dia 13 de juliol i a partir de llavors el tribunal farà feina per trobar la persona adient. Mentrestant, això sí, jo faré feina en funcions.

Una institució artística requereix tasques de conservació i manteniment, de les quals heu parlat ja, però també que hi hagi unes línies marcades en matèria de dinamització del propi centre. Estau contents de la feina feta en aquest sentit?

— Són línies paral·leles, la preocupació pel manteniment del patrimoni implica treballar també en la seva difusió. Amb tot l’equip hem duit a terme activitats, exposicions o cicles de cinema, entre molts altres, i hem establert també relacions amb altres institucions. La part de direcció artística d’un centre va sempre en paral·lel a la tasca de rehabilitació i conservació. Per exemple, ara tenim una programació extraordinària per Sant Joan, amb concerts, inaguracions i activitats familiars.

I això ha tingut repercussió en les visites, també, de residents o públic local?

— Vàrem marcar un punt d’inflexió brutal amb la pandèmia en aquest sentit. Quan vàrem obrir els viatges estaven encara restringits i va augmentar molt significativament el nombre de visitants mallorquins. La tendència ha canviat, és clar, i proporcionalment ja no tenen el mateix pes, si bé la xifra més o manco s’ha mantingut. És cert, però, que sovint quan viatjam programam visites a centres estrangers i no se’ns ocorr en canvi visitar llocs que tenim més a prop. Ara bé, en el que duim d’any ja hem notat un increment de visitants: de gener a maig de 2023 n’hem tingut 7.000 més que en els mateixos mesos de fa un any. Una part són residents, tot i que també hi hagi estrangers, clar.

Per cert, el concurs per a la plaça de director-gerent de la Fundació Miró Mallorca coincideix amb el previsible canvi de la direcció del Casal Solleric i amb la notícia que la pròxima tardor també hi haurà canvis al front d’Es Baluard. Com valorau aquest moment de transició?

— És un moment molt interessant perquè s’han conegut a la vegada, malgrat que Imma Prieto continuarà al capdavant d’Es Baluard fins al mes d’octubre. És cert que aquest tipus de canvis, també els efectes de les eleccions municipals, com és el cas del Solleric, poden fer que les institucions s’hagin d’ajustar una mica, però no hem d’oblidar que treballam a mesos i anys vista. El que és segur és que aquests canvis no haurien de suposar un detriment de l’activitat cultural de la ciutat, sempre que es facin en els temps i amb els criteris que són habituals. Ja et dic que jo continuaré en funcions fins que arribi la persona que ocupi la plaça de director o directora.