Com vols que funcioni el robot que et cuidarà quan siguis vell?

Sant Cugat del VallèsEl percentatge de persones grans dependents a Catalunya el 2021 va ser d’un 28,9%. El 2040 arribarà al 44,3% i d'aquí trenta anys més la taxa s’enfilarà fins al 51,2%. Així que els robots assistencials seran cada vegada més habituals. Però ¿com seran aquests robots? ¿Hi haurà un robot estàndard? ¿S’hi podran fer variacions perquè ens hi sentim més còmodes, o perquè funcioni d'una altra manera?

L’artista i programadora Mónica Rikić brilla a l’exposició de la biennal d'art Manifesta 15 Barcelona Metropolitana dedicada a Cuidar i cuidar-nos al monestir de Sant Cugat del Vallès amb una mostra d’un treball que s’endinsa en molts d’aquests temes. En un decorat que reprodueix un saló domèstic, Rikić desplega el projecte de recerca que està portant a terme a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial del CSIC i la UPC. En aquest projecte està posant en diàleg els enginyers amb col·lectius com els activistes pels drets de les persones amb diversitat funcional i les treballadores del sindicat Sindillar per millorar el Nyam, el robot que ajuda les persones que no poden menjar per elles mateixes i que s’està desenvolupant en aquest laboratori. “La robòtica assistencial és molt més que trobar solucions tecnològiques. És una projecció de com volem que sigui la nostra societat del futur”, afirma Rikić. El resultat del projecte serà una versió del robot hackejada per la mateixa artista per introduir-li noves visions sorgides durant les entrevistes amb els col·lectius com “perspectives feministes i teories queer”. “Per què el robot ha de tenir la forma d’una mà que sembla humana?”, adverteix Rikić. 

Dos encerts més entre les obres exposades al monestir són el tapís monumental amb el qual Fanja Bouts denuncia el capitalisme salvatge, una barreja de còmic distòpic i Carnaval medieval, i Temple de cura, un petit temple alternatiu de sanació basat en l’aigua de l'artista Marie-Claire Messouma Manlanbien.

La imatge tendra de quatre generacions de dones negres

Mentre que al monestir les obres corren el risc de quedar eclipsades per la potència de l’arquitectura, hi ha més equilibri entre patrimoni i art contemporani al Vapor Buxeda Vell de Sabadell, on es pot veure un vídeo del brasiler Jonathas de Andrade amb un centenar de sensellar i actors no professionals fent una festassa i tenint cura els uns dels altres en un parc. Però la millor exposició del Vallès és la que es pot veure a la Seu d’Ègara, liderada per les escultures dels retrats escultòrics que l’artista sud-africana Buhlebezwe Siwani ha fet de la seva àvia, la seva mare i ella mateixa i la seva filla (l'arbre que completa el conjunt evoca la besàvia). Amb els retrats recorda quan anava de petita a netejar a casa de l’àvia, reivindica el caràcter espiritual de la neteja i la puresa i crea una “imatge de tendresa d’unes mares negres” per combatre la imatge més estesa d’unes matriarques. “Pregunteu-li a Google per què no es veuen més mares negres dolces”, critica Siwani.

Continuant el recorregut a Granollers, el col·lectiu italià Masbedo proposa una performance colpidora dins el refugi antiaeri de la plaça Maluquer i Salvador, per mostrar com, per sentir-se viu enmig de la guerra, joves de països com el Líban i Ucraïna organitzen festes dins els búnquers.