Un vot decideix l'onzè Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta

BarcelonaPer un vot. La final més renyida de la història del Torneig de Dramatúrgia Catalana del Temporada Alta ha acabat amb una victòria per a Bàrbara Mestanza per davant de Bernat Molina. "Esteu decidint el futur dels dramaturgs i algú de vosaltres els ha enfonsat -recordava amb simpatia la presentadora, la magistral Cristina Clemente, que recuperava per un dia les seves funcions de mestra de cerimònies a la Sala La Planeta de Girona-. I vosaltres, Bernat i Bàrbara, esteu lamentant no haver convidat la tieta pesada. Perquè el que queda als annals és qui va guanyar". Finalment, Mestanza en sortia victoriosa i això fa que -alerta- sigui el setè any consecutiu que guanya el torneig una dramaturga, després de Mar Monegal, Laura Gost, la mateixa Clemente, Laia Alsina, Marta Barceló i Clàudia Cedó. Abans l'havien guanyat Roger Peña, Jordi Oriol, David Plana i Jordi Galceran (en el que va ser el mític embrió d'El crèdit).

Tot i que molts anys han arrasat les comèdies, més agraïdes pel format curt, aquesta final enfrontava dos textos dramàtics amb girs inesperats. Sobre sorra mullada, de Bernat Molina, és una història de retrobament entre una filla i la seva mare, una actriu de renom que havia delegat la nena a l'àvia per dedicar-se a la feina. La dona, "una egocèntrica narcisista" es retreia haver prioritzat el paper de Lady Macbeth a la seva filla, fins i tot quan la nena havia estat malalta. Maria Molins i Elena Tharrats interpretaven aquest duel actoral, tràgic, que traça paral·lelismes shakespearians, que parla del sentiment de culpa i porta l'actriu a la bogeria.

Niñata, de Bàrbara Mestanza, és en realitat un dos en un: un text que comença amb una monumental emprenyada de la protagonista contra un taxista paternalista i masclista -Júlia Truyol fent gala del seu talentàs còmicodramàtic- però que inesperadament passa de la comèdia amb gags lingüístics -"Ramon Llull me besa el culo"- cap a la baralla conjugal, en una demostració d'una crisi dels trenta de campionat. "Tots ens farem vells i ens assemblarem als nostres pares: això ha estat una revelació i ha estat preciós", diu. Pau Roca és qui entoma les crides feministes, precàries, pijes i poèticament desesperançades de la noia.

Després de set setmanes de combats -en aquesta edició hi batallaven també Yago Alonso, Carmen Marfà, Oriol Morales, Begoña Tena, Albert Tola i Aina Tur- finalment Mestanza s'enduia el premi del sopar al Celler de Can Roca i passa així a engreixar la nòmina de dramaturgs que cal tenir en compte. Actriu, música, directora i autora d'obres com Pocahontas o la verdadera historia de una traviesa, curiosament Mestanza guanyava el mateix dia i gairebé a la mateixa hora que la seva companya de The Mamzelles, Paula Ribó -àlies Rigoberta Bandini-, que rebia un premi ARC de la música en directe com a artista revelació. Qui ho havia de dir: un cop de puny a la cara dels que van ser paternalistes amb elles fa gairebé una dècada.