“Si puc, votaré sí i sí; Ens forcen a fer-ho”

MaóParlar de Josep Massot i Muntaner (Palma, 1941) és parlar d’una vida dedicada a la defensa i al prestigi de la cultura i la llengua catalanes. Editor des del 1971 de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat, director de les revistes Serra d’Or i Randa i autor d’obres de referència sobre la repressió franquista a Mallorca i sobre la història religiosa a Catalunya, aquest historiador i filòleg, monjo benedictí des del 1962, no ha abaixat mai la guàrdia, potser perquè no ha deixat mai de percebre l’amenaça de la uniformització cultural que, de manera acarnissada, va promoure el dictador al llarg de més de quaranta anys.

L’esperit recentralitzador que batega en moltes de les mesures aprovades pel govern de Mariano Rajoy i la política lingüística i educativa impulsada pel PP de José Ramón Bauzá el reafirmen en aquesta espècie de desconfiança que l’ha mantingut alerta fins a dia d’avui. “Estem tornant a viure una clara repressió cultural”, afirma amb contundència aquest savi distingit amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (2012) i la Creu de Sant Jordi (1996).

La consulta del 9-N

No es mossega la llengua. Tampoc quan diu que els conservadors “no tenen noció de la història ni dels drets dels pobles”. Ell, com molts altres ciutadans catalans, està fart de la “manca de respecte” i, per això, el proper 9 de novembre es postularà a favor de la independència del país que fa tants anys el va adoptar. “Si puc, si la consulta finalment es fa, votaré sí i sí; ens forcen a fer-ho”, avança. Aquest convenciment s’ha anat forjant al llarg dels darrers mesos, en gran part com a conseqüència de decisions “poc intel·ligents” adoptades per l’executiu central, com ara el recurs contra l’Estatut d’Autonomia que va aprovar el Parlament de Catalunya.

“És evident que el PP d’ara, el que governa a Madrid i a les Illes Balears, és representant de l’ala més dretana del partit, és com si estiguéssim en temps de Franco”, hi insisteix aquest estudiós de la Guerra Civil i la postguerra i, concretament, dels efectes que aquest episodi fratricida i els quaranta anys posteriors van tenir per a la cultura pròpia, matèria que va abordar divendres a Maó amb motiu de l’inici del cicle de conferències ‘Víctimes de la repressió’, organitzat per l’Institut Menorquí d’Estudis.

Manca d’intel·ligència política

La seva dura consideració sobre la política que abanderen els populars no queda aquí. Per Massot i Muntaner, les actuacions en matèria lingüística i educativa són una prova manifesta de la “poca diplomàcia” i de la “manca d’intel·ligència política” que caracteritzen governants com el president de Balears.

“El que està fent Bauzá em fa molta pena, perquè persegueix acabar amb tot allò que ens ha costat tant d’aconseguir. No tenia necessitat de crear tota aquesta crispació per aconseguir vots, el que havia de fer per tenir-los era governar bé i ha demostrat que no ho sap fer, que s’ha equivocat”, afegeix aquest erudit del monestir de Montserrat, que no amaga sentir un cert enyor del PP de Gabriel Cañellas “i, fins i tot, del de Jaume Matas”. “Bauzá ha dinamitat el consens que mai ningú abans no s’ha atrevit a tocar en una estratègia errònia de valencianitzar la política de Balears”, denuncia.

Tot i viure des de fa més de cinquanta anys a Catalunya, Josep Massot i Muntaner segueix molt de prop l’actualitat de les Illes, especialment bullent el darrer any com a conseqüència de l’aprovació del decret de Tractament Integrat de Llengües i la seva polèmica aplicació. El parer d’aquest monjo mallorquí ratifica l’expressat per totes aquelles veus que, reiteradament, han insistit en la càrrega ideològica d’una eina administrativa que “no deixa de ser una excusa per arraconar el català a les aules de Balears”.

Poques hores abans de parlar amb ell, s’havia produït el cessament de la menorquina Joana Maria Camps del càrrec de consellera d’Educació i la seva substitució per Núria Riera, fins a aquell moment titular d’Administracions Públiques. Un relleu que, en la seva opinió, té els dies comptats: “La nova consellera no estarà gaire a caure perquè és la pitjor de totes”.

Per aquest home de fe i ciència, Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears, un govern que no escolta els seus ciutadans és un govern abocat al fracàs. “Tan sols és qüestió de temps que les polítiques canvien”, pronostica.