Wajdi Mouawad: "Llegir 'La plaça del Diamant' m'ha fet venir ganes d'escriure més"

BarcelonaL'adaptació i la narració de la tragèdia i de l'èpica en el món actual i l'impacte sobre el públic han sigut alguns dels temes tractats en un debat que aquest dissabte han mantingut a la Biblioteca de Catalunya l'escriptor, director i actor quebequès d'origen libanès Wajdi Mouawad i el director de La Perla 29, Oriol Broggi, que ha adaptat i portat als escenaris una part important de la seva obra, com és el cas de l'aclamada 'Incendis' i de 'Boscos'.

La presència de Mouawad a Barcelona es deu a la representació en el marc del Festival Grec de Barcelona de dues obres seves: 'Les larmes d'Oedipe' i 'Inflammation du verbe vivre', que es poden veure aquest dissabte a la Sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure. En la conversa, l'autor ha expressat la seva admiració cap a creadors com Cervantes, Kafka i Dostoievski, i ha assegurat que llegir 'La plaça del Diamant', de Mercè Rodoreda, l'ha commogut tant que l'ha animat a escriure més. Una sensació que també l'ha tingut amb Kafka. "Això és el que vull fer!", assegura Mouawad que va dir quan va acabar la novel·la de Rodoreda.

Mouawad considera que 'La plaça del Diamant' explica amb mestria la relació del "petit món" d'una vida quotidiana com la de la Colometa amb una "gran història" com és l'esclat de la Guerra Civil. El seu entusiasme per 'La plaça del Diamant' és tal, que l'autor ha assegurat que s'acostaria a Gràcia abans de la representació d'aquest dissabte al Grec per tal de poder conèixer la plaça. En aquest punt, Oriol Broggi ha apuntat que les oficines de La Perla 29 estan al Torrent del Vidalet, molt a prop de l'emblemàtic indret.

En la seva intervenció, Wajdi Mouawad (Deir al-Qamar, Líban, 1968) tampoc ha volgut obviar autors com Cervantes, a qui ha citat com un escriptor que, darrere un llenguatge planer, amaga un relat ple de simbolismes i, a vegades, complex de desxifrar. Mouawad ho ha comparat amb la catedral de Notre-Dame de París, probablement l'única que per accedir-hi no cal pujar cap esglaó perquè l'entrada al temple és al nivell de carrer. "Però un cop a dins, t'adones que hi ha molts elements simbòlics", apunta.

El creador de la tetralogia 'La sang de les promeses', formada per 'Litoral' (1997), 'Incendis' (2003), 'Boscos' (2006) i el contrapunt a les tres anteriors, 'Cels' (2009), ha explicat també que des de sempre ha pensat que la seva funció com a creador teatral era aconseguir "commoure" el públic. "Després em vaig adonar, i m'ho van retreure algunes vegades, que no tothom vol aconseguir commoure, fet que em va deixar en estat de xoc", apunta.

Viure en primera persona un conflicte bèl·lic

Mouawad també ha vist en la seva trajectòria que una de les seves "missions" era explicar el drama de viure en primer persona un conflicte bèl·lic com el del Líban. "La generació dels nostres pares volien oblidar, que nosaltres no miréssim enrere i miréssim al futur. Però teníem germans petits que volien saber què havia passat", ha comentat.

Sobre les adaptacions de la seva obra, Mouawad ha elogiat la tasca d'Oriol Broggi, que junt amb el mexicà Hugo Arrevillaga són els que més han adaptat les seves obres. A finals de març, Broggi estrenava precisament al Teatre Biblioteca de Catalunya 'Boscos', i completava així la presència de les quatre obres que formen part de 'La sang de les promeses' a la capital catalana. Excepte 'Litoral', que va dirigir Raimon Molins, la resta d'obres les ha dut a escena Broggi.

Mouawad ha destacat el mèrit del director de La Perla 29 perquè no s'han vist gaire, però li consta la gran qualitat de les adaptacions "i, fins i tot, que aconsegueix posades en escena més 'metafísiques' que les meves", ha afegit en to divertit.

Pel que fa a les obres que representa aquest dissabte al Grec, formen part de díptic 'Des mourants'. La primera peça, 'Inflammation du verbe vivre', està inspirada en la faula de Filoctetes, el guerrer malferit per la mossegada d'una serp que és abandonat per Ulisses en una illa. El muntatge adopta el format d'un film que, mentre es projecta, interactua constantment amb l'escenari, ocupat pel mateix Mouawad. En el seu periple, l'autor travessa paisatges desolats i viatja fins i tot a paisatges de malson com la Grècia actual castigada per la crisi.

L'altra obra, 'Les larmes d'Oedipe', està inspirada en 'Èdip a Colonos', de Sòfocles, on Èdip, cec i vell, és guiat per Antígona fins a un teatre de l'Atenes antiga, d'on arribaran notícies dramàtiques de la Grècia del futur.

En el diàleg Broggi-Mouawad d'aquest dissabte, entre el públic hi havia dramaturgs, crítics de teatre i també intèrprets com Emma Vilarasau, Eduard Farelo, Clara Segura, present al repartiment d''Incendis', i Ernest Villegas, que va debutar l'any passat amb el monòleg 'Un obús al cor', signat pel libanès.