'Els Watson': un èxit teatral a les mans del TNC

Les obres literàries inacabades, i també les musicals, tenen el seu misteri, i tot sovint provoquen la imaginació d’altres artistes, que pensen en com concloure-les. I això ha passat amb Els Watson, de Jane Austen. Es tracta d'una novel·la que Austen va començar a escriure el 1804, molt abans d’altres que sí que va concloure i de les quals s’han fet versions teatrals i cinematogràfiques com Sentit i sensibilitat (1811), Orgull i prejudici (1813) i Persuasió (pòstuma, 1817). Per què no va voler acabar Els Watson i la va arraconar? Doncs ni la seva neboda Catherina Hubback, que la va cloure canviant-li el títol (La germana menor), ho va aclarir, si bé els més coneixedors indiquen certes similituds biogràfiques en l’argument i els personatges, que si fa no fa és el poc que va redactar. 

El misteri dels Watson va seduir també la prestigiosa dramaturga anglesa Laura Wade, autora d’una vintena d’obres estrenades al West End i amb versions a Broadway. A partir dels personatges, Wade va escriure una intel·ligent i divertida comèdia de ressons pirandellians i, també, dels magnífics Figurantes de José Sanchis Sinisterra en l'estructura i el desenvolupament i de ressons feministes en les conclusions. I fins aquí podem explicar sense trair el bon joc teatral. A tot estirar podem dir que l’inici, amb la presentació dels personatges (18 en total) i un ball d’època que podria lluir una mica més, es fa un xic llarg... però aleshores hi ha un fantàstic gir dramàtic que fa oblidar l’insuportable pes de les relacions socials victorianes.

Josep Maria Mestres ha entès perfectament la ironia que destil·len les dues autores, Austen i Wade, envers les qüestions de gènere i excel·leix en la resolució del gir anàrquic que agafa la funció. Una funció emmarcada en el grandiloqüent espai escènic de Paco Azorín, que combina molt bé l’essencialitat i la monumentalitat, servida per un imponent conjunt coral magníficament dirigit. No tots els personatges tenen frase, com dos d'ells lamenten, però dels que en tenen destaca Laura Aubert en el paper de l’autora Laura Wade, que lidera la funció, així com la vis còmica de Mercè Arànega i Dafnis Balduz, que només necessiten una frase per clavar el gag. L’altra protagonista, Laia Manzanares, encaixa bé en un paper que, no obstant, segueix sent deutor dels altres. El TNC té entre mans un èxit.