'West Side story': el 'remake' que ningú demanava però que tothom adora

'West Side story'

(4,5 estrelles)

Direcció: Steven Spielberg. Guió: Tony Kushner a partir del llibret d'Arthur Laurents. 156 min. Estats Units (2021). Amb Ansel Elgort, Rachel Zegler i Ariana DeBose. Estrena als cinemes

En els últims anys, Steven Spielberg s'ha desmarcat de la posada en escena transparent al servei de la narració amb què se l'associa per firmar títols com Les aventures de Tintín o Ready Player One, que posen en evidència el seu gust per l'artifici i reivindiquen el cinema com a art de les imatges en moviment. En aquesta línia, el seu esplèndid remake de West Side story no resulta tan insòlit. El director nord-americà refà una de les grans fites del musical per celebrar alhora la modernitat de la seva concepció del ball i l'esperit clàssic de la història. Aquesta nova versió ens recorda el geni de Spielberg en la recreació nostàlgica, d'un realisme artificiós, del passat. En aquest cas la Nova York dels anys cinquanta, i en concret aquest tros de Manhattan en ple procés de reurbanització que acull la història d'amor entre una parella de dos bàndols enfrontats.

Sobretot a la primera part, la nova West Side story és una embriagadora immersió en el musical entès com l'art vibrant de coreografiar l'energia dels cossos en moviment. El guionista Tony Kushner ha fet pocs canvis respecte al guió original. Concreta més el context de vulnerabilitat social que viuen les dues colles de joves ja des de l'esplèndida seqüència d'arrencada, que ens parla de la gentrificació del barri. I dibuixa un retrat d'un país divers amb una significant presència llatina que ressona en el present; tot i que, com passa sovint en el cinema de Spielberg, de vegades es fa massa explícita la intencionalitat del discurs. Entre les localitzacions inesperades, la promesa d'amor etern entre la Maria i el Tony té lloc al Museu dels Claustres –on hi ha el claustre de Sant Miquel de Cuixà–, el més proper que hi pot haver a un escenari de conte d'amor medieval a Nova York. I el film es tanca amb una elegant sobrietat, mentre els imprescindibles crèdits finals acompanyen una nova albada a Manhattan. Un esclat de vida i dinamisme per a aquests temps foscos.