Crítica de cinema
Cultura21/12/2022

‘Whitney Houston’: un 'biopic' a prova de demandes judicials

La música s’imposa a la vida en una pel·lícula biogràfica pudorosa

‘Whitney Houston: I wanna dance with somebody’

  • Direcció: Kasi Lemmons
  • Guió: Anthony McCarten
  • 146 minuts
  • Estats Units (2022)
  • Amb Naomi Ackie, Stanley Tucci, Ashton Sanders i Tamara Tunie

I wanna dance with somebody és el segon biopic dedicat a la cantant Whitney Houston (1963-2012), el primer que ha autoritzat la família d’ella. Suposa una exhibició de les seves capacitats vocals i una celebració un xic impúdica de l’èxit professional, progressivament salpebrada amb relacions abusives i problemes amb les drogues. Com si les ambivalències s’acabessin en Houston, proliferen els personatges unidimensionals: alguns homes controladors, un mentor amabilíssim, una amant i amiga comprensiva...

Cargando
No hay anuncios

Els responsables del film, inclòs el guionista de Bohemian Rhapsody, prioritzen la música. El relat es deté sovint per incorporar actuacions rodades per realçar l’emotivitat i cultivar un dinamisme (excessiu?) que transmet un cert pànic a avorrir. En l’apartat dramàtic, aquest exercici equilibrista d’acumulació de minuts, d’escenes, de cançons, combina el pudor respectuós i l’ocultació. Es pot imaginar que hi ha hagut un càlcul jurídic per esquivar demandes judicials, a més de l’habitual càlcul narratiu per confeccionar un espectacle comercial. Potser tot plegat serveix, involuntàriament, per abraçar la complexitat de la vida. En navegar cautelosament les situacions sense aprofundir-hi, a través d’un zàping impacient, els autors de l’obra acaben defugint les tesis tancades. Houston no és una víctima passiva, tampoc una heroïna ni cap altra cosa concreta. I aquesta indeterminació potser és el més interessant del producte.