Música
Cultura08/07/2017

Wilco obren Cap Roig amb un xou generós i elèctric

El grup de Jeff Tweedy ofereix un concert de més de dues hores

Olga Àbalos
i Olga Àbalos

Calella de PalafrugellEl rock alternatiu d'arrels americanes de Wilco va ser l'encarregat de donar el tret de sortida aquest divendres a la 17a edició del Festival de Cap Roig. La banda de Chicago no va aconseguir omplir l'auditori, però va convocar un gruix sorollós de fans que van trencar la sobrietat i la disciplina de l'espai empordanès en una nit d'estiu amb lluna plena i una agradable brisa. A platea, però, no hi havia la presència habitual de polítics i autoritats, convocats al concert de Woody Allen d'aquest dissabte. El context va cridar l'atenció de Jeff Tweedy, cantant i líder de la formació, que a mig concert va comentar amb certa sorpresa: "Sou el públic més ben vestit que hem tingut mai!"

Tot i la contrarietat que pot suposar un ambient tan polit per als estàndards del rock alternatiu –les entrades oscil·laven entre els 60 i els 130 euros–, el cert és que les condicions sonores eren immillorables perquè la banda pogués desplegar un concert farcit de dinàmiques i matisos. Wilco van sonar d'allò més bé. De la delicadesa amb pinzellades neocountry d''Ashes of american flags', amb la qual van començar el concert, al rock amb electrònica d''Art of almost' o l'expansiva 'Impossible Germany'.

Cargando
No hay anuncios

Els nord-americans van oferir un concert generós, de més de dues hores i una trentena de cançons, en el qual van anar picotejant per tota la seva discografia i van deixar de banda el to acústic i intimista del disc, 'Schmilco' (2016). Peces com 'If I ever was a child' o 'Someone to lose' van sonar molt més elèctriques que en la seva versió enllaunada i van passar a integrar-se així en un repertori en què no van faltar clàssics com 'War on war', 'Via Chicago' i 'Always in love'. Wilco van tornar a jugar amb èxit la carta dels solos incendiaris del guitarrista Neils Cline, que donaven color als temes més monòtons i aportaven espontaneïtat a un repertori d'alta precisió –els arranjaments i els canvis constants d'instrumentació manaven– en què les sortides de guió tenien poques possibilitats. Les contagioses i rockeres 'Monday' i 'Outtasite (outta mind)' van deixar el concert ben amunt amb un Cap Roig a preu dret.