Wonka, un jove emprenedor dels dolços en una ciutat pròpia de Dickens

La novel·la Charlie i la fàbrica de xocolata havia estat adaptada dues vegades al cinema. El seu personatge més característic, l’il·lusionista dels dolços Willy Wonka, té ara la seva pròpia història d’orígens com un jove orfe que vol establir-se com a xocolater. El seu somni no serà fàcil de complir perquè trobarà una gran ciutat habitada per voltors: un oligopoli de magnats de les llaminadures que no vol competència, la propietària d’una sinistra casa d’hostes...

Aquesta comèdia musical es mou entre el tarannà fabulós del protagonista i l’entorn cruel que l'envolta. Hi ha humor, moltes cançons i un desig evident d’ignorar el futur inquietant del personatge. Aquest Wonka afable que confia massa en les persones podria haver-se embrutit, però resisteix i troba aliats. Tot plegat té lloc en un (digitalíssim) lloc sense temps, com el dels contes de fades o de l’actual indústria de les nostàlgies pop i els seus reboots. I no hi caben les acideses de l’escriptor Roald Dahl, pare de la criatura original, ni les rareses del primer Tim Burton. Les situacions poden ser dures, però es retraten com adversitats desproveïdes de dramatisme. I això pot comprometre el gaudi general, també el de la canalla, perquè un parc d’atraccions perd la gràcia si no inclou una aparença de perill. Els sabuts dards antielit, alguns d’ells insòlitament viscerals, envernissen d’entreteniment popular tota aquesta fantasia d’emprenedoria i avarícia corporativa.