'Work in progress': 'bollera queer', grassa i de mitjana edat

'Work in progress'

Abby McEnany i Tim Mason per a Showtime. En emissió a Movistar+

L'estrena l'any 2004 de la sèrie The L word va suposar una fita en la representació en l'audiovisual de les dones homosexuals. Per primer cop en la història ens trobàvem amb una ficció televisiva en què tot el protagonisme col·lectiu requeia en un grup de lesbianes que es relacionaven i gaudien amb la mateixa llibertat i complexitat que ho havien fet els personatges heterosexuals fins aleshores. Com tota obra pionera, la sèrie creada per Ilene Chaiken amb la col·laboració de Michele Abbott i Kathy Greenberg també presentava mancances, la més important el fet que els cossos i l'estil de vida de totes les protagonistes s'ajustessin a un canon estètic i social d'allò més normatiu. Showtime acaba d'estrenar una seqüela d'aquest títol clau de la televisió queer, L: Generación Q, que diversifica un pèl el seu univers pel que fa a l'origen cultural i la identitat sexual dels personatges. Però segueix movent-se en un entorn hegemònic de triomf, riquesa, bellesa i poder.

Per això la sèrie realment complementària a The L word és Work in progress, que s'ha estrenat el mateix dia i a les mateixes cadenes (Showtime, i Movistar+ a l'estat espanyol) que L: Generación Q. Amb la producció entre d'altres de Lilly Wachowski, Work in progress està cocreada i protagonitzada per Abby McEnany, una còmica veterana que s'ha forjat en el món de la improvisació a Chicago. La sèrie parteix de les seves experiències com a lesbiana de mitjana edat i aspecte androgin per desenvolupar una comèdia que incideix en la sexualitat no com un conjunt de categories fixes sinó com una idea en continua evolució.

McEnany encarna una dona que es defineix com a “bollera queer (queer dyke)”, quan li explica a una amiga la seva nova aventura amb Chris, un jove trans a qui dona vida Theo Germaine, a qui coneixem també per la seva participació a The politician. “Les lesbianes són dones grans”, conclou McEnany. Des que emparella la protagonista amb un noi trans vint anys més jove, la sèrie ja opta per mostrar els canvis en la manera de viure una sexualitat no normativa per part de dues generacions diferents. Si una altra sèrie com The bisexual enfocava aquesta distància entre la lluita de gais i lesbianes d'abans del segle XXI i la reivindicació queer contemporània des del xoc generacional, Work in progress es decanta per l'avinença i l'apropament mutu.

La sèrie engega amb un esquetx d'humor negre en una sessió de teràpia de la protagonista. Però, lluny de quedar-se en aquest registre, Work in progress es desenvolupa en un to de comèdia neuròtica oberta a la tendresa i a la comprensió. És molt interessant, en aquest sentit, la seva manera d'afrontar un tema recorrent en la comunitat LGTBQ+: què fer amb els referents populars del passat que aleshores es consideraven innocus i ara es desvelen com a tòxics i homòfobs. A la sèrie l'exemple és Pat, un personatge del Saturday night live dels noranta l'actiu còmic del qual radicava en la seva indefinició de gènere: no s'identificava ni com a home ni com a dona. Però per a la jove Abby, Pat va representar l'estereotip estigmatitzador amb què l'atacaven els abusananos molestos pel seu aspecte poc complaent amb la idea tradicional de dona. Lluny de simplement enfadar-se amb el fet, la sèrie convida l'actriu que encarnava Pat, Julia Sweeney, perquè discuteixi el tema amb la protagonista. Work in progress, per tant, subverteix l'imaginari més hegemònic i complaent del lesbianisme des de la reafirmació, l'humor, l'afecte i el diàleg.