Els excessos amb el Photoshop: una plaga també al World Press Photo

BarcelonaEl debat sobre el retoc excessiu de les fotografies és cada vegada més present també al fotoperiodisme. Un 20% de les fotografies que van arribar a les fases finals de l'últim World Press Photo es van desqualificar perquè les havien retocades massa, segons explica 'The New York Times' en un article que aborda el debat sobre els límits en l'edició de les imatges. Justament avui Photoshop, el programa més conegut per retocar i editar imatges, fa 25 anys. La versió 1.0 es va llançar el 19 de febrer de 1990 i es va anar convertint en un estàndard del sector, encara que Adobe va crear-ne un derivat fa uns anys, el Lightroom, enfocat exclusivament a l'edició de fotografies i molt pensat per als fotògrafs professionals.

Durant les darreres dècades els programes de retoc i edició d'imatges s'han anat popularitzant en la mesura que també ho feia la fotografia digital, fan molt més fàcil i ràpid fer tota mena de retocs que, en una cambra fosca i en fotografia analògica, haurien estat més complicats, com a mínim. I això es nota en el fotoperiodisme i les normes del World Press Photo s'hi han anat adaptant, però potser no ho han fet prou.

Algunes de les imatges que es van presentar a l'últim World Press Photo tenien una quantitat de retocs "descarada", segons explica el blog 'Lens' de 'The New York Times'. Es van desqualificar tres vegades més imatges per aquesta raó que en l'anterior competició i, en molts casos, perquè s'havien tret o afegit elements de la imatge que en la fotografia original no hi eren. El jurat ho va poder saber perquè als qui posen alguna obra a concurs els demanen també l'arxiu original, en format 'raw', que permet comparar els canvis que s'han fet a la fotografia.

Segons Michele McNally, un dels membres del jurat de la competició d'enguany, va quedar "dolorosament clar" al jurat que calen noves normes quan el 20% de les fotografies que havien arribat a la penúltima fase de deliberació van quedar eliminades quan els tècnics les van comparar amb els arxius 'raw' originals. Algunes es van descartar per una manipulació "descarada" amb el Photoshop, però d'altres havien afegit o tret informació, per exemple, enfosquint tant algunes parts de la imatge que objectes que s'hi veien havien desaparegut.

"Quan les imatges es comparaven amb les originals no les podíem reconèixer com la mateixa fotografia", explica McNally. I afegeix: "El World Press Photo ha de ser més exacte amb les normes, i ho saben, però la indústria també necessita ser més exacte". Un dels directius del World Press Photo, Lars Boering, explica que les normes són clares i que els fotògrafs les entenen, però que es plantegen fer tutorials en vídeo per explicar-los quines manipulacions no s'admeten, com l'addició o eliminació de "contingut significatiu".

David Campbell, secretari del jurat general del World Press Photo recorda que s'accepten alguns "ajustos", com retallar d'una manera limitada l'enquadrament de la imatge, canviar-ne la lluminositat -sense fer desaparèixer objectes en la foscor-, passar-les a blanc i negre, ajustar la temperatura del color, etc. Són canvis, diu, que sovint es defineixen de "menors", mentre que els "excessius" es prohibeixen. La línia que separa aquestes dues definicions, mai serà del tot clara, admet, i per això cada cas s'analitza tot sol.