Les xarxes socials com a espai on preservar paraules i expressions genuïnes

ManacorConvocats a la Institució Pública Antoni M. Alcover de Manacor, aquest cap de setmana es van trobar dos dels activistes que més fan bullir l'olla a Twitter parlant de la llengua catalana: el manacorí Rafel Perelló (@rperellob) i el barceloní Enric Gomà (@EnricGoma). Va ser a la trobada Dos que piulen, agombolada per Jaume Capó (filòleg com Gomà i manacorí com Perelló), que va conduir la conversa i la va introduir amb el símil del 'llumeneret blau', que a les rondalles ajuda a trobar el camí quan els personatges estan desorientats.

Davant dels embats dels que ens volen reduir cada vegada més els espais públics, va reclamar que Manacor prengui aquest paper de referent per a totes les terres que comparteixen aquesta llengua i que es faci no només des de la resistència, sinó també des d'una orgullosa projecció social i cultural.

Rafel Perelló, documentalista de la cultura popular i que prest publicarà la seva recerca sobre creences màgiques i supersticions de la pagesia mallorquina, va posar l'accent en la necessitat de preservar les paraules i les expressions genuïnes que encara troba en boca de la gent gran que preserva el record de les feines i les eines de la pagesia i de la mar, arraconades per la globalització i una vida que ens allunya de la terra. Es tracta d'un llenguatge ric, divers, espontani i genuí que ell reflecteix a les seves piulades, sovint acompanyades d'il·lustracions pròpies i sempre amb tocs de pedagogia i ironia.

Més de cent anys després que mossèn Alcover emprengués l'obra del Diccionari català-valencià-balear amb col·laboradors d'arreu de les terres de parla catalana, va recordar l'oportunitat que ens ofereixen les xarxes socials i les noves tecnologies de la informació i comunicació per ampliar el que aquesta obra monumental i única no va recollir.

Enric Gomà, guionista de sèries televisives tant en català com en castellà, coordinador del llibre Molt a favor, amb propostes de "tot allò que podem fer pel català i potser no sabíem", i autor de Prou catastrofismes lingüístics, es va oposar als discursos apocalíptics sobre la desaparició imminent del català i va centrar la mirada en els reptes actuals (sobretot l'ús entre els joves i l'audiovisual) i la necessitat d'una estratègia, un pressupost i el suport legal, perquè no es pot fiar el futur només a les voluntats individuals.

Va dir que no vol pensar si d'aquí a 300 anys el català existirà, sinó que les generacions d'avui ens hem d'esforçar per transmetre'l en condicions als fills i als nets, perquè ells el puguin fer servir amb plenitud, i confiar que aquests mantinguin la cadena de transmissió.

Seguint els fils de les seves piulades a Twitter, van repassar la salut del català a Mallorca i al continent, els possibles remeis perquè recobri els espais de presència perduts i la constatació que és cert que hi ha moltes paraules i expressions que moren (tantes del món de la pesca), però que també en neixen de noves cada dia ('sensellarisme', 'burquini'...).

També hi va haver un missatge crític per als mitjans de comunicació, sobretot els orals, als presentadors dels quals van reclamar més rigor i exigència. Tot per contribuir a una de les màximes recollida a la correspondència entre Francesc de Borja Moll i Josep Pla: "La llengua ha de ser fàcil i còmoda, mai una forma d'heroisme".