XÀTIVA El desgreuge a Raimon

XàtivaAl carrer Blanc de la localitat valenciana de Xàtiva cap placa o distintiu explica que allà va néixer el 2 de desembre del 1940 una de les grans figures del segle XX de la música en català. La gent que visita la capital de la Costera i que hi va buscant la casa on va viure els seus anys d’infantesa Ramon Pelegero i Sanchis, Raimon, ha de preguntar als veïns -que s’han acostumat a fer de guies improvisats- on és la casa de l’autor de cançons com Al vent o Diguem no. Aquest fet no passaria de ser més que una anècdota si no fos perquè aquesta ha sigut l’única manera -obviant i amagant la figura de Raimon- com l’Ajuntament de Xàtiva s’ha relacionat durant els últims vint anys amb un dels seus veïns més il·lustres.

Però dues dècades de govern del Partit Popular sota el mandat de l’alcalde Alfonso Rus no han pogut trencar l’estreta relació que manté Raimon amb la seva Xàtiva natal i la dels seus veïns amb el cantant. El Pele, com es coneixia Raimon durant els seus primers anys de carrera musical, mai ha deixat d’actuar a casa seva amb un gran èxit de públic malgrat el nul suport institucional rebut. L’última vegada que va oferir un gran concert a la capital de la Costera va ser l’any 2010 al Gran Teatre de la ciutat amb motiu del 50è aniversari de la cançó Al vent, probablement la seva lletra més coneguda, i convertida per generacions en un cant contra la repressió i a favor de la llibertat.

En aquesta ocasió, com sempre havia fet des de l’any 1995, Raimon va haver d’organitzar el bolo pel seu compte i pagar el lloguer del Gran Teatre per poder celebrar també a Xàtiva aquesta efemèride, malgrat que des de l’oposició es va demanar al llavors equip municipal del PP que subvencionés aquestes actuacions. En un principi estaven pensades dues funcions, però el fet que les entrades es venguessin en poques hores i l’interès de TV3 a enregistrar el concert van fer que Raimon actués durant tres dies seguits a Xàtiva.

Retorn a Xàtiva amb honors

Amb el canvi de govern municipal que es va produir el 24 de maig a l’Ajuntament de Xàtiva sembla que la relació institucional amb el que encara ara és el seu millor ambaixador ha canviat, i molt. Conscients que és impossible recuperar el temps perdut, l’alcalde, Roger Cerdà, del PSPV, ha volgut aprofitar que enguany (el 2 de desembre) Raimon celebra el seu 75è aniversari per fer-li un regal en nom de tota la ciutat que serveixi de punt de partida d’una nova etapa en què el cantant mai més torni a sentir l’hostilitat de l’ajuntament del seu poble.

Així, en un acte que va esdevenir un ritual de desgreuge a la figura de Raimon i després de dos mesos de tramitació de l’expedient, l’Ajuntament de Xàtiva va concedir ahir a Ramon Pelegero i Sanchis el títol de fill predilecte de la ciutat. Un homenatge “de justícia” que, segons l’alcalde, serveix per “reconèixer el paper històric de Raimon”.

La concessió d’aquesta distinció, però, no ha comptat amb el suport de tots els grups polítics amb representació a l’Ajuntament. En la votació per aprovar el nomenament com a fill predilecte sembla que les raons polítiques van superar els arguments musicals o culturals i els blocs esquerra-dreta es van tornar a dividir al voltant de la figura de Raimon. Mentre el PSPV, Compromís i Esquerra Unida van fer servir la seva majoria per tirar endavant la proposta, Ciutadans i el Partit Popular s’hi van oposar. Els representants locals del partit d’Albert Rivera van anunciar des d’un principi que votarien en contra d’aquest reconeixement argumentant: “Raimon ha fet la seva carrera lluny de la nostra terra i és allà on ha deixat el seu llegat”. Sembla que Ciutadans no ha valorat que allà, tan lluny com hagi arribat la seva música, ha arribat la ciutat de Xàtiva, a qui en tantes lletres canta Raimon. Per la seva banda, el PP, que a última hora va decidir canviar el sentit del seu vot i no donar suport al reconeixement, va adduir raons econòmiques per oposar-se a l’homenatge.

El món de la cultura, a favor

Malgrat les diferències polítiques, la gran majoria dels veïns de Xàtiva han rebut de bon grat aquest reconeixement i molts acudiran als concerts que aquesta nit i demà oferirà Raimon al Gran Teatre. Dues cites per a les quals les entrades es van exhaurir en tan sols tres dies. Igual que el seu públic, el món cultural xativí ha aplaudit la decisió del consistori d’homenatjar la figura de Raimon. Sense distinció, totes les persones preguntades per l’ARA assenyalen que és un reconeixement “necessari” però que arriba “molt tard”. En aquest sentit, el cantautor Feliu Ventura assenyala que és una distinció que “calia” atorgar a Raimon i ell la valora “molt positivament” perquè se li concedeix quan encara està en actiu.

Ventura, però, demana que, una vegada nomenat fill predilecte, l’homenatge no es quedi només en la persona de Raimon sinó que es faci extensiu a la seva obra “i que les seues cançons i lletres arriben a la gent a la qual no han arribat en els últims 20 anys”. Com es pot aconseguir? Feliu Ventura reconeix que no té “la recepta perfecta” però intueix que és una qüestió “d’educació i difusió” el fet de donar a conèixer l’obra d’un dels màxims exponents de la Nova Cançó. Ventura explica la importància que ha tingut Raimon per “musicar i recuperar textos medievals en la nostra llengua”, però també, i amb especial importància en un context sociolingüístic com el del País Valencià, per “dignificar el valencià”.

L’escriptor Xavier Aliaga (premi Octubre de narrativa 2008 i premi Joanot Martorell 2011) considera que el reconeixement no se’l mereix només pel que ha fet com a músic i cantant sinó també per tot el que ha fet per la ciutat. “Ha portat el nom de Xàtiva per tot el món. Les seues cançons parlen de Xàtiva i, malgrat que va marxar a viure a Barcelona, mai ha renunciat a les seues arrels”, diu Aliaga, que incideix en el fet que es mereix el nomenament perquè més enllà de qualsevol consideració “és un dels personatges amb una trajectòria més brillant de l’últim segle”. L’escriptor xativí lamenta que per motius ideològics fins ara no s’hagi homenatjat Raimon, quan l’Ajuntament ha distingit gent de menys prestigi que ell.

“Qualsevol personatge del món de l’esport o del món de la música, sempre que no estiguera tan marcat, ha rebut un homenatge. Per exemple, a la Fira de Xàtiva s’ha homenatjat durant 20 anys Bruno Lomas. I per què Raimon no?”, es pregunta Aliaga. No cal repreguntar-li perquè ell mateix es respon: “Per motius ideològics”. Una mena de censura o “hostilitat institucional” -com ho defineix el mateix Raimon- que no comprèn Xavier Aliaga, que explica que a Xàtiva tant persones progressistes com conservadores són seguidors de l’artista. “Als seus concerts a Xàtiva hi va gent de tot signe polític. Hi va gent del PP a qui les cançons de Raimon li recorden la seua infantesa”, explica. Com als seus concerts, ahir gent de dretes i esquerres va aplaudir el retorn de Raimon per la porta gran a casa seva.