Xavier Sabata és un Pierrot del segle XXI al Liceu

BarcelonaEl repte és un element consubstancial a la trajectòria del contratenor Xavier Sabata. En l'últim any, a més de l'habitual recorregut pel repertori barroc (ha debutat a la Staatsoper de Viena cantant L'incoronazione di Poppea de Monteverdi), ha tirat endavant un reeixit Winterreise escènic i fa unes setmanes va presentar l'espectacle Misteris de l’instant al festival Temporada Alta.

Ara assumeix un repte encara més agosarat: convertir Pierrot Lunaire (1912), d'Arnold Schönberg, en l'eix d'una proposta escènica singular que es podrà veure al Foyer del Liceu els dies 16, 17 i 18 de novembre i que el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar, descriu com "una apologia de la diferència". "Pierrot és un personatge que apareix sempre sol, mut; és el pallasso trist del circ, i de sobte Schönberg el fa parlar en un monòleg que se'ns revela com el fluir de la consciència. És algú que no s'acaba de sentir còmode en la seva pròpia pell i busca un avatar darrere del qual amagar-se, com fa ara la gent a les xarxes socials", explica Sabata, que aborda també el concepte de dismorfòbia (l'aversió al propi aspecte).

L'atreviment de Sabata defineix molts aspectes d'aquest Pierrot del segle XXI. Tot i que Schönberg va deixar escrit que Pierrot Lunaire és una obra per a "una veu parlada", tradicionalment l'han interpretat dones. Al Foyer la veu serà la de Sabata. El compositor austríac va treballar la música a partir dels poemes del belga Albert Giraud, traduïts del francès a l'alemany per Otto Erich Hartleben. Sabata els cantarà en català gràcies a l'adaptació que en va fer Miquel Desclot. "És molt plaent fer-ho en català, i en una traducció magnífica com la de Desclot", diu el cantant, que amb aquest Pierrot s'ha replantejat "coses com a contratenor": "El contratenor és algú que utilitza la part més aguda del seu registre, però això no anul·la la resta del registre. Puc cantar 3,5 octaves i, en aquest cas, la intuïció em deia que Pierrot no podria fer-lo només amb el registre de contratenor", explica.

Al contratenor d'Avià, que també n'és el director escènic, l'acompanyaran els cinc músics de l'Ensemble de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu. La direcció musical és de Francesc Prat i del disseny escènic i la il·luminació se n'encarrega Cube.bz, l'estudi gironí que ha treballat en xous de Rosalía, Maria Arnal & Marcel Bagés, Manel i CaboSanRoque, entre d'altres. I Maria C. de Vaca és la responsable del moviment coreogràfic. El públic veurà dues plataformes circulars concèntriques, on estaran situats el solista i els músics per generar una visió 360º. Aquesta escenografia mòbil farà que la percepció musical variï. "Els Cube.bz han ampliat la nostra zona de confort fent sonar la música en una posició que no és la lògica. Tot plegat ens obliga a ser molt transparents i exactes", diu Francesc Prat. "La complicitat al 100% del Francesc és fonamental –assegura el cantant–. No m'imagino fer aquest viatge amb ningú que no sigui ell".

L'espectacle es titula Pierrot Lunaire amb un pròleg: Narcís, perquè la interpretació de l'obra de Schönberg es completa amb un monòleg de Les metamorfosis d'Ovidi, perquè "la figura del Pierrot dialogui amb la de Narcís".