21. El xòfer del pintor Josep Maria Sert, agent nazi amb valisa diplomàtica

BarcelonaEl pintor Josep Maria Sert (Barcelona, 1874-1945) havia sigut agregat cultural de l’ambaixada espanyola a París durant la Segona República i havia intervingut en el trasllat de les obres del Museu del Prado a Ginebra durant la Guerra Civil. Però el tombant de la guerra a Espanya el van fer canviar de bàndol i va acabar donant suport a Franco. En estar instal·lat a París, Sert va continuar disposant del passaport diplomàtic. Aquest fet és clau per comprendre el cas del seu xòfer.

El contraespionatge francès a Barcelona va fer cinc informes sobre Sert i el seu xòfer entre el 13 d’octubre del 1944 i el 14 de març del 1945. En els primers informes el nom del xòfer no quedava clar: l’escrivien Monod, Monnat o Moneaut. Aquests agents van cometre l’error de pensar que aquest Monnat era André Monat, àlies André Jacques, que era un perillosíssim membre de la banda de sicaris feixistes de Simon Sabiani, de qui parlarem en el capítol posterior. Però els agents del contraespionatge francès aviat van adonar-se que el xòfer de Sert es deia en realitat Fernand Miraut i que, malgrat que no formava part de la banda de Sabiani, tenia una missió molt important en tots els viatges que feia a Barcelona des de París.

Fernand-Alfred Miraut havia nascut el 1909 a París i feia anys que era el xòfer de Sert. El fet que Sert disposés de passaport diplomàtic feia del seu vehicle un espai ideal per amagar-hi tota mena de documentació o petita paqueteria en el pas fronterer, perquè les valises diplomàtiques no eren mai escorcollades pels agents duaners francesos, alemanys o espanyols. A més, un detall que pot ser important, sempre creuaven la frontera per la duana del Pertús. Què hi duia Miraut a la valisa? Per ordre de qui ho duia? A qui ho duia?

En l’informe del 14 de març del 1945, l’últim sobre Sert i el seu xòfer, queda tot resolt. D’entrada caldria dir que els darrers viatges de Miraut a Barcelona els feia sol perquè Sert ja era a Barcelona, malalt, on acabaria morint el 27 de novembre d’aquell mateix any. Fins a l’agost del 1944, Miraut havia estat baixant de París documentació confidencial alemanya que recollia de la seu central de l’Abwehr a París (a l’Hotel Lutetia, al número 45 del Boulevard Raspail) i, tan bon punt arribava a Barcelona, la portava al 127 del carrer Bruc, on hi havia la seu de la fundació del Sécours National Français (SNF), creada pel cònsol francès vichyssois de Barcelona, Pierre Héricourt, de qui ja hem parlat en altres capítols d'aquesta sèrie.

El març del 1945 eren moments molt difícils per a l'SNF: l’Abwehr de Barcelona ja no abonava els subsidis per als refugiats col·laboracionistes establerts a Barcelona, que es van rebel·lar, i Héricourt els va fer confinar a l’Hotel Congost del Figaró amb la connivència de les autoritats espanyoles, tal com ja vam explicar en un capítol precedent.

I al capítol 22: La banda de sicaris de Simon Sabiani a Barcelona