«'Yerma' és el que passa quan no ens conformem»

"Creia que Yerma tractava d'una dona que no pot tenir fills, però no: ella busca un fill com podria buscar una altra cosa. Busca una vida per no morir. Yerma és el que passa quan no ens conformem", diu Bàrbara Mestanza, una de les actrius de la producció de la tragèdia de Federico García Lorca que es podrà veure a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure del 18 de novembre al 16 de desembre. En aquest muntatge dirigit per Juan Carlos Martel i amb escenografia de Frederic Amat, Mestanza interpreta una de les dones que acompanyen la protagonista, una dona sense nom –yerma en castellà correspon a l'adjectiu erma en català– que no aconsegueix quedar-se embarassada perquè el marit no hi té gens d'interès, a tenir fills, i que viu sota la pressió d'un entorn social que exigeix que una dona casada tingui fills. "Som les dones que li estem dient a Yerma que hi ha altres opcions per viure, més enllà de tenir fills, però el sistema l'oprimeix de manera que no li permet veure aquestes opcions", afegeix Yolanda Sey, una altra de les integrants d'un repartiment que encapçala l'actriu madrilenya María Hervás i que completen Joan Amargós, David Menéndez, Isabel Rocatti i Camila Viyuela.

"És una tragèdia en què es poden projectar pors i inquietuds socials, en un moment com l'actual de lluites contra el canvi climàtic, de lluites feministes i socioeconòmiques que el sistema reprimeix", diu Martel, també director del Lliure. A les seves paraules, i a les de Mestanza i Sey, ressona l'impacte encara ben viu d'una obra estrenada per Margarida Xirgu el 1934 i que ha tingut adaptacions llegendàries com la que va protagonitzar el 1971 Núria Espert amb direcció de Víctor García i escenografia de Fabià Puigserver.

Una 'Yerma' de cambra

Per a Frederic Amat, com a deixeble de Puigserver, aquesta nova Yerma, la primera produïda al 100% pel Lliure, té "una dimensió molt profunda i sentimental". "Sigueu agosarats, ens deia el Fabià. I jo soc fidel a aquesta màxima, perquè no hi ha teatre sense risc", diu Amat. La seva proposta escènica, essencial, sense artificis, es construeix amb teles que amaguen i revelen el que passa en un espai ovalat que remet simbòlicament al mont de Venus. "Té l'efecte visual del zoòtrop, com una pel·lícula sense pel·lícula, i amb el públic molt a prop. És una Yerma de cambra", concreta Amat. Quan Martel va decidit tirar endavant el projecte, de seguida va pensar en Amat, "la persona més lorquiana" que coneix: "Li vaig dir: «Si no ho fas amb mi, no ho fem». I el Frederic només hi va posar una condició: que no hi hagués vídeo". I així és. Un altre element fonamental en el projecte de Martel és la música que ha compost Raül Fernandez, Refree, i que interpreten actrius i actors amb la veu, el cos i els diferents estris d'attrezzo (bastons, esquelles, campanes...).

Òbviament, no hi ha Yerma sense una actriu capaç d'entomar l'alè tràgic i poètic de Lorca. L'escollida ha sigut María Hervás, premi Max 2019 a la millor actriu per Iphigenia en Vallecas. "Yerma és el meu primer Lorca, i ara el considero lorcahòlica", diu Hervás, agraïda pel paper i pel tracte rebut al Lliure: "M'he sentit molt cuidada per aquesta institució". L'actriu madrilenya mira de "no intel·lectualitzar gaire" la seva interpretació, perquè no és amiga de la retòrica conceptual. Sí que concedeix, però, que intenta transmetre "una pulsió de vida". "Per fer Lorca cal tenir una temperatura febril", diu Martel, i això és el vol que percebi el públic; primer el del Lliure, al gener el del Centre Dramàtic Nacional de Madrid i més endavant el de les localitats catalanes per on farà gira aquesta Yerma.