Youn Yuh-jung, la dama del cinema coreà que Sitges va premiar abans que els Oscars

Un interrogant envoltava l'aclaparador èxit de Paràsits en la cerimònia dels Oscar de l'any passat: ¿el boom del cinema coreà era un fenomen puntual o havia arribat per quedar-se? El premi aquest any de l'Acadèmia de Hollywood a Youn Yuh-jung com a millor actriu secundària per Minari sembla decantar la resposta cap a la segona opció.

La intèrpret sud-coreana va forjar-se un nom a la indústria de la televisió i al cinema del seu país a finals dels anys seixanta i principis dels setanta, quan era una jove actriu emergent. Fins al punt que un dels primers reconeixements de la seva carrera el va rebre en la primera edició competitiva del Festival de Sitges, en què va aconseguir el guardó a la millor actriu el 1971 per Woman of fire de Kim Ki-young, on encarnava la femme fatale que pertorba l'equilibri d'una parella estable. 

Separació i segona oportunitat

Però Youn va interrompre la seva ascendent trajectòria professional quan es va casar i es va establir als Estats Units. Tanmateix, després de separar-se i tornar al seu país d'origen va aconseguir reprendre la seva carrera. Tot un triomf en una indústria, la del cinema, que no sol concedir gaires segones oportunitats a les intèrprets de mitjana edat, encara menys si són mares divorciades. Així, Youn es va convertir en una presència habitual no només en incomptables sèries televisives, sinó també en molts dels films del nou cinema coreà que ens van començar a arribar amb l'onada de cinema asiàtic que sacsejava les cartelleres amb el canvi de segle. Youn és una secundària recorrent, per exemple, en les pel·lícules de Hong Sang-soo, un dels cineastes preferits de la cinefília mundial, i també l'hem pogut veure a The housemaid (2010) d'Im Sang-soo, un remake del clàssic del mateix títol.  

A Minari encarna la Soonja, l'àvia que aterra en un racó perdut d'Arkansas als anys vuitanta per instal·lar-se amb la seva família migrant, que ja hi viu des de fa un temps però travessa un moment complicat. En un drama d'aires clàssics que sap ajustar molt bé els canvis de to, Youn dona vida a una figura matriarcal que manté els lligams dels protagonistes amb les seves arrels coreanes. La seva interpretació es mou amb fluïdesa i naturalitat entre l'humor, la tendresa i el dramatisme contingut.

L'actriu de 73 anys ha rebut aquest reconeixement tardà a la seva carrera amb envejables mostres de despreocupació i comicitat. En el seu discurs d'agraïment hi han cabut afalacs per a Brad Pitt, comentaris sobre com pronunciem de malament el seu nom els occidentals, un reconeixement a les seves col·legues de nominació i un homenatge al ja esmentat i desaparegut Kim Ki-young, el director que li va obrir les portes de la indústria i el pare del cinema coreà modern, una cinematografia cada cop més present a les pantalles d'arreu del món.