Yung Rajola, ‘trap’ trist per a una generació emprenyada

Barcelona“Abraçat a la desídia mentre busco a Infojobs”, cau a plom en la segona estrofa de la cançó No sé què fer. “És que no tenia feina, i no en trobava. Estava ensorrat, i encara sort que després em va sortir un curro”, recorda Yung Rajola, àlies artístic de Quintí Casals Baldomà (Lleida, 1994). No sé què fer és una de les cançons de Cor trencat (Halley Supernova, 2021), un disc de trap trist que funciona com a retrat d’una generació emprenyada. “Vam néixer en anys d’opulència, de pel·lícula de Disney. Ens van pintar un món de color de rosa i després el dia s’ha posat negre negre negre, i no para de ploure”, diu Casals mirant de sintetitzar un estat d’ànim que només necessita una guspira per passar de l’ensopiment a la ràbia. “Trobo normal el que ha passat als carrers aquesta setmana arran de l’empresonament del Pablo Hasél. Al final, tot el que està passant no va sobre el Pablo, sinó sobre moltes altres coses. Ha sigut la gota que ha fet vessar el got”, assegura. 

Yung Rajola expressa malestar i angoixes en un projecte artístic que va néixer amb un tarannà ben diferent. “Des de ben petit he dibuixat molt, i un dels hobbies que em prenc més seriosament és la pintura. També he escrit molta poesia, i després vaig estudiar audiovisuals i periodisme, i ara la meva feina és de guionista publicitari. Vaig començar a cantar de rebot, i en primera instància el que volia fer era una sàtira del traper”, diu. Així va sortir la mixtape Colors Pt. 1 i temes com A lo camaco, en què la música d’A lo cubano d’Orishas serveix per explicar les vivències d’un lleidatà que arriba a Barcelona, una mica com Will Smith a El príncep de Bel-Air: “Per Barcelona no hi passen tractors”, fa la tornada. Va crear “un personatge”, però tenia “molt clar” que volia fer “un projecte seriós”. El va anar cuinant amb el productor Sr. Chen, un dels noms clau del trap català. “El Chen era el meu company de pis fins que va començar el covid; llavors ell es va mudar a Calafat, on té l’estudi ara. Vam estar vivint junts un any”, precisa Casals.

La idea inicial era fer un Colors Pt. 2, però el to “més filosòfic i poètic” de les cançons que anaven sortint va orientar el projecte fins a Cor trencat, un disc en què, segons Yung Rajola, predomina “una idea bastant misantropa, però esperançadora alhora”. “Parlo del desamor, de viure en una ciutat apagada i trista, de la desídia de la nostra generació, dels successos dels últims anys, d’un món que s’ha trencat per la meitat. Em despullo a mi mateix i d’altra banda també intento despullar la societat en què vivim”, explica. El desamor va implícit en la cançó que dona títol al disc, i que els boomers podrien connectar amb un Umberto Tozzi de diazepam. La ciutat trista i apagada tant pot ser la Lleida natal com la Barcelona on viu ara: “Parlo de les vulnerabilitats que poden tenir tant Barcelona com Lleida. Jo em moc entre les dues ciutats, que són molt diferents, però on la gent està molt infeliç, uns per unes coses i els altres per unes altres. Uns van en metro i els altres passegen pel carrer Major, però uns i altres van amb les cares llargues”. I entre els successos dels últims anys no hi falten referències a les protestes a Urquinaona del 2019.

La temàtica que remena Yung Rajola podria vestir-se “perfectament de cançó d’autor”. “Però com que m’agrada el trap, he triat la música urbana”, admet. No amaga la influència de referents del trap com P.A.W.N. Gang, i Lildami col·labora a Happy song, un tema amb l’esperit positiu dels Black Eyed Peas. Però Yung Rajola també fa surar influències pop com ara Manel, evident a l’inici del disc i a Nana pocha x anar a dormir, i Ferran Palau. “El tema Pruna, que faig amb Neptú, l’havia de fer amb Ferran Palau. De fet, m’expresso molt com ho fa ell”, diu.