Zahi Hawass: "El 4 de novembre podré anunciar la descoberta de la mòmia de Nefertiti"

MadridEsperant Nefertiti, però en aquest cas hauria d’arribar. El mediàtic egiptòleg Zahi Hawass anuncia que el pròxim 4 de novembre, coincidint amb el centenari del descobriment de la tomba de Tutankamon, podrà explicar que ha trobat la mòmia d’aquesta misteriosa reina, esposa d’Akhenaton, i de la seva filla Ankhesenamon. És el gran reclam que porta aquest exministre d’Antiguitats d’Egipte en una conferència a Madrid, la primera de les que tindran lloc de manera paral·lela a l’exposició Hijas del Nilo. Mujer y sociedad en el Antiguo Egipto, organitzada pel grup Eulen.

“Les dones a l’Antic Egipte tenien més drets que a Europa al segle XVI”, arrenca Hawass. Després recorda que només els homes podien ser faraons però que per ser-ho necessitaven les dones: havien d’estar casats o bé ser fills de dones que pertanyessin a la família reial. Tanmateix, destaca cinc reines que van ser “molt poderoses”: Merneith, Hetepheres, Tetisheri, Aah-Hotep i Tiy. Afegeix que “van ser les llàgrimes d’Isis les que van crear el riu Nil”. “Sense dones no hi hauria Antic Egipte”, conclou. És pràcticament tot el que relata sobre el paper de les dones en aquesta civilització de fa més de 3.000 anys.

La conferència de Hawass és un repàs de les seves excavacions: l’intent frustrat de trobar la tomba de Cleopatra a Taposiris Magna juntament amb l’arqueòloga dominicana Kathleen Martínez, la troballa de la reina Hatxepsut –destaca que era molt grossa físicament– i la descoberta de la Ciutat Daurada l’any passat. Es van localitzar una gran quantitat d’eines, ceràmiques, joguines i tota mena de tresors d’aquella època. En aquest punt, anota que les dones treballaven en tallers de filar fabricant roba, que cuinaven el pa i també construïen estàtues i joies.

De bon principi queda clar que Hawass no ha vingut a parlar de les dones a l’Antic Egipte. La sessió comença amb un vídeo en què diverses personalitats del món de l’arqueologia i vinculades amb el país africà destaquen les virtuts del personatge. “Tots volem ser com Hawass. És una de les icones d’Egipte” o “Gairebé li interessen més els mitjans que l’egiptologia”, diuen alguns dels que intervenen. També queda clar durant la caòtica presentació, farcida d’informació difícil de processar per la quantitat de llocs i noms de personatges històrics i sempre amb ell com a protagonista. El públic agraeix en forma de riallades algunes bromes, com quan ensenya una fotografia d’una dona de Texas que té tatuada la seva cara. La culmina mostrant imatges de tots els famosos que l’han “vingut a veure” a Luxor o altres punts del país: diu que les seves preferides són la reina Sofia i Lady Di, però també destaca les visites de Hillary Clinton, Bill Gates, Shakira, Katy Perry, Ben Stiller, Will Smith i Barack Obama.

Turisme a través de l’arqueologia

En algunes entrevistes aquests dies amb motiu de la seva estada a Madrid, ha afirmat que no es jubilarà fins que mori. En una de les seves excavacions per túnels subterranis va trobar un sarcòfag tancat amb una tapa de tres tones. “Tenia ganes de poder entrar-hi. Aquest pot ser un dels moments més importants d’un arqueòleg, trobar-te una dona de 4.300 anys d’antiguitat coberta d’or”, relata mentre el públic observa una seqüència de fotografies seves protagonitzant la troballa. En qualsevol cas, el que Hawass busca és promocionar el país i animar tothom a viatjar-hi. “L’Egipte modern també té màgia”, assegura, i mostra una fotografia d’una idíl·lica posta de sol. El seu poder de convocatòria és, però, la seva trajectòria, que als 75 anys no té previst acabar.

Entre els seus reptes de futur, el Gran Museu Egipci entre les piràmides de Gizeh que està costant milions d’euros i que preveu inaugurar el 2023. També llançar una campanya popular perquè Egipte recuperi peces que estan en “museus que practiquen l’imperialisme”, afirma, com la pedra Rosetta, la descoberta de la qual data de 200 anys enrere i que va donar inici a l’egiptologia. I, per descomptat, la mòmia de Nefertiti.