Marta Barceló: "Estic a l'expectativa de com Sant Llorenç i Artà rebran 'Zona inundable'"

PalmaLa història real de com l'aigua s'endugué part de l'arxiu del jutjat de pau de Sant Llorenç des Cardassar és el punt de partida a la ficció de Zona inundable. El text teatral de Marta Barceló (Palma, 1973) recrea com arxivers i historiadors dels pobles de veïnat varen socórrer uns papers que contenien la memòria col·lectiva d'un poble, i que la torrentada del 2018 gairebé va fer desaparèixer. Aquesta coproducció del Teatre Principal de Palma i del Teatre Nacional de Catalunya s'estrena dimecres 28 de desembre a Palma, després d'haver passat per Barcelona. Dia 30 es representarà a l'Auditòrium Sa Màniga, de Cala Millor, i dia 8 de gener al Teatre d'Artà.

Quin temps havia passat de la torrentada quan començàreu a escriure Zona inundable?

— La idea em va venir molt aviat, però no em vaig posar a escriure fins al cap d'un parell d'anys. Va ser una beca de creació de l'Institut d'Estudis Baleàrics l'any 2020. Abans de posar-m'hi, necessitava recopilar tota la informació que havia generat aquell fet. El que jo he fet és un text que parteix d'un fet real, però que és una ficció. I els personatges tampoc no són personatges reals, són de ficció. Hi ha una mescla de detalls d'aquí i d'allà. A mi sempre m'ha interessat la memòria individual vinculada a la identitat, en processos com la malaltia d'Alzheimer. En aquest cas, partim de la memòria individual per acabar parlant de memòria col·lectiva. Per documentar-me he fet servir la premsa digital, els informatius de televisió, els podcasts de ràdio... També m'he documentat amb el llibre Sa Torrentada, editat per l'Associació Cultural Flor de Card i el mateix Ajuntament. S'hi aborden els fets des de molts de punts de vista,

On éreu dia 9 d'octubre del 2018?

— Record que era a ca nostra, a Sineu, mirant els especials informatius sobre allò que succeïa. Tenia la impressió que veia una cosa que passava a una altra banda del món. A Sineu just hi feia quatre gotes, aquell dia, i no em pareixia ver que passat Manacor passàs aquella catàstrofe a causa de la gran quantitat d'aigua que hi queia. No em pareixia que allò fos un lloc on jo em pogués desplaçar amb el meu cotxe. Pareixia que havia de ser més enfora.

Pugen a escena sis actors. Són sis, els personatges que representen?

— No, són moltíssims més. Cadascun interpreta més d'un paper. Fan molt de rols. són arxivers, voluntaris, geògrafs, veïns, polítics... I el desenvolupament de l'acció no és cap secret, perquè tothom ja sap com es va esdevenir aquella catàstrofe. Però he volgut tractar molts més temes d'interès que s'hi relacionen, com l'interès mediàtic que va generar la torrentada i també l'onada de solidaritat. Per a mi el personatge més entranyable que he creat és el d'una dona major que, per la seva edat, viu esperant la mort. Quan la torrentada arriba, però, és quan el seu cos lluita per la vida.

—

Com pensau que els llorencins i artanencs rebran Zona inundable?

— Jo voldria que la rebessin com una obra escrita des del màxim respecte, perquè és una ficció. Pens que la rebuda a Artà i a Sant Llorenç serà molt sentida. N'estic a l'expectativa. Recordem que hi van morir persones, i mentre escrivia m'havia de recordar a mi mateixa que el que feia era una obra de teatre. No vull reproduir allò que va passar, sinó que utilitz les eines de la ficció i de la dramatúrgia. És per això també que vaig inventar un topònim ficitici, Sant Llis.